La Signatura De La Meua Sentència De Mort.
Érem dins del mas. Jo netejava el
meu “naranjero” mentre que Blas, Alejandro i Terragrossa jugaven al guinyot. El
capità Mata estava descansant. Recorde com en aquells moments les paraules de
Teresa m’envaïen els pensaments. No podia aclarir la ment i em sentia totalment
desbordat per la situació. Trobava a faltar aquells temps en què estava
completament enamorada de mi. Aquells temps en què jo m’escapava per a veure-la
i passar el temps demostrant-nos el nostre amor, quan no m’estava animant a que
lluitara contra Franco o em passava informació dels civils. Estava diferent,
havia canviat. Si abans ja en tenia molt de caràcter, es va fer indomable, i això
feia que tinguera més ganes de que vinguera amb mi a França. A tot aquest
s’afegeix el fracàs que va suposar la resistència, cosa per la qual també em culpava
Teresa. Estava a punt de perdre el control, i així va ocórrer. Vaig col·locar
la culata del meu “naranjero” al muscle i vaig disparar una ràfega que va travessar
tota la cambra i que va encertar Alejandro, Blas i Torregrossa. El capità va
intentar defendre’s, però li vaig disparar una nova ràfega que li va travessar
el ventre. Així i tot va aconseguir escapar pel balcó quan el vaig intentar
rematar.
Álvaro Cárcel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.