Estimat Jonh Smith (o millor dit, Joan Ferrer),
Han passat tres anys des que vaig rebre la vostra carta, i no em malinterpreteu, la vaig llegir el primer dia que la vaig tindre a les mans, dues vegades, però crec que ja ha arribat el moment de respondre-vos i per fi resoldre els dubtes que segurament teniu. Quan vaig llegir per primera vegada que éreu immortal, us vaig creure, però heu de comprendre que jo havia de deixar-vos a mans de la ciència i trobar respostes de com era possible que un ser humà no poguera morir i que tot aquell que volguera fer-vos mal no poguera aconseguir-ho o que inclús arribara a morir. Però després de tant temps encara no hem trobat ni una sola una resposta. Per tant, he decidit que és millor no allargar tot aquest assumpte i evitar que tot açò puga arribar a la llum. Demà per fi podreu complir el vostre major desig, en cas que la spata ignea siga la solució al vostre problema. Per endavant, em vull disculpar, i no sols pel que deveu haver passat aquests anys, sinó també per no haver donat mai cap explicació.
Atentament, la reina d'Anglaterra.
Vanessa M. 1r BAT H. IES Clara Campoamor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.