A les trinxeres, on les malalties i el fang devoraven els somnis i la fe, dos soldats enemics van gaudir d'un moment de treva. Un era alemany, l'altre francés. Entre cadàvers de morts i no morts, van compartir un cigarret i unes paraules en les quals es reflectien les seues famílies, les seues llars, els seus amors perduts i les seues traïcions amigues. Per un instant, la guerra ja no els envoltava. Havia tornat, encara que fora fins a la fi de la burilla, la humanitat.
Per desgràcia, la guerra no coneix d'amor ni d'empatia. En tornar a les seues respectives trinxeres, tot es va tornar fosc i sorollós. Va tornar el caos.
Anys després, un d'ells, ja vell, va visitar el cementeri on jeien els noms de tots aquells companys caiguts. Encara que la majoria descansava físicament en altres llocs, submergits en l'oblit. Buscava una tomba en particular, la del soldat francés amb qui va compartir aquell moment de compassió enmig del caos. Dempeus enfront de la làpida, va deixar una flor i un llibre amb les seues memòries escrites Es va asseure al costat de la freda roca i va prendre un últim cigarret. "Ens veiem prompte, soldat".
Andrea Sánchez Acosta, 1r Batxillerat C
_____________________________________________________________________
En el racó més polsós de l'abandonada biblioteca de Beit Lahia es trobava Hanan, intentant escapar de la dolorosa imatge que li provocava el seu poble devastat pels constants bombardejos.
Hanan, llambregant l'únic prestatge sencer de la biblioteca, es va trobar amb un llibre el qual la seua àvia, ja morta a causa de la guerra, li esmentava constantment dient-li que si algun dia es perdia i no veia la llum, únicament havia de buscar un llibre que tinguera en la contraportada una H. Ella va pensar que havia de llegir una mica, que si aquell llibre encara no s'havia cremat era per alguna cosa, un senyal de connexió.
En obrir-ho, va haver-hi un colp sec i apareix la foscor. Hanan no era allí. Estava en el propi llibre veient com una dona estava asseguda en un vell balancí. Hanan, va córrer sense pausa fins a l'àvia però cada vegada estava més lluny, era com si es repetira la mateixa imatge i ella
no avançava. Quan l'anciana va parar de bressolar-se es va alçar i, en mirar a la xiqueta, va saber que el viatge havia acabat i que, per fi, estarien juntes.
Aitana Marzo Gordo, 1r Batxillerat C
____________________________________________________________________________
Es trobava ansiosa, nerviosa i feliç a la vegada. Regina per fi està a punt de conéixer a la famosa autora Alice Kellen. Les seues històries sempre la han transportat a llocs meravellosos i la ajuden a escapar de la realitat.
En les seues mans, portava un dels seus llibres preferits i un regal fet per ella mateixa, volia expressar-li la seua admiració amb un dibuix d’ella.
Per a arribar a la firma de llibres, Regina i la seua mare haurien de caminar fins a l'altra punta del poble, on es troba la llibreria local.
Pel camí, cada vegada que s’acostaven més a la llibreria, Regina es posa més nerviosa, començava a preguntar-se si li gustaría el dibuix a Alice. Va pensar que s'assembla a un personatge de les seues històries a punt d'afrontar-se a un gran obstacle. La mare va adonar-se del comportament de la seua filla.
-Tu no et preocupes, si vols li puc donar jo el dibuix i dir-li que és meu.
Amb aquell intent de consolació Regina es va riure i es va sentir més tranquil·la. Quan es van adonar, ja havien arribat a la llibreria.
Ariadna Sáez Montesinos, 1r Batxillerat B
____________________________________________________________________________
Al racó més apartat d'una antiga llibreria, Gabriel va descobrir un misteriós mapa ocult entre les pàgines d'un llibre polsós que revelava un camí secret cap a una biblioteca perduda a Friburg, Alemanya.
Intrigat per l'aventura de descobrir un tresor perdut, Gabriel va començar el viatge. Seguint les indicacions del mapa, va travessar boscos frondosos i va creuar rius agitats fins que, finalment, va arribar a una remota vall on hi havia la biblioteca. En apropar-se, va descobrir que el lloc estava custodiat per un misteriós guardià. Després d'una breu conversa, el guardià li va permetre l'accés a la biblioteca, advertint-li que només podia emportar-se un llibre. Va assentir satisfet i es va submergir entre les plenes prestatgeries d'aquell lloc.
Després d'una insegura elecció va escollir un llibre que semblava ressonar amb ell. En obrir-lo, va descobrir que les pàgines narraven la seua caminada fins a arribar a la biblioteca.
Amb el tresor literari a les mans, Gabriel va tornar a casa, sabent que havia trobat alguna cosa més que un simple llibre i així, va entendre que el seu viatge havia sigut molt més que una recerca de tresors perduts.
Álvaro Boix Galiana, 1r Batxillerat B
____________________________________________________________________________
De veres exisitia?
Després de cinquanta-dos dies en bicicleta, estava a punt d’arribar, només me’n quedaven dos més. A mesura que m’apropava sentia com el meu cor s’accelerava i se’m formava un nus a la gola que gairebé no em deixava respirar. Per fi podia veure’l, eixe lloc que tant havia desitjat visitar des de feia cinc anys. Tot i que pensava que seria fictícia, una part de mi sabia que la Biblioteca de les Petrova de veres existia.
No m’acabava de creure que les bruixes foren reals, però quan vaig veure davant meu el magistral edifici bizantí ple d’enfiladisses que suggerien que era un lloc prohibit en què no es devia penetrar, em convencí que dins d’ell havien passat coses obscures. Es respirava el pecat, l’heretgia, i l’ensordidor silenci suscitava alerta. Pareixia que era una biblioteca normal, excepte pel fet que tots els llibres eren de màgia negra i que hi havia veles completament consumides per tot arreu.
Vaig endinsar-me en l’habitació secreta que descrivia el llibre i, abruptament, va caure un manual d’encanteris obert per una pàgina que mai hauria desitjat veure. De sobte, vaig sentir un soroll darrere meu i em vaig despertar. Aquest viatge realment m’estava fent delirar.
Marta Boluda Santos, 1r Batxillerat B
____________________________________________________________________________
Marina, una jove d’ulls i cabells castanys, llegia un llibre de poesia al mirador. El seu destí era incert, però la seva passió per la literatura l'impulsava a explorar nous horitzons. Amb un somriure gegant va decidir començar un viatge per la costa del Mediterrani, recorrent ciutats com València, Melilla o Nàpols. Va agafar la seua motxilla i va emprendre la ruta costanera, amb la brisa marina acariciant-li la pell i el sol pintant-li reflexos daurats als cabells.
Per cada indret, va descobrir històries encantadores i personatges fascinants que reflectien les pàgines dels seus llibres estimats. Des dels paisatges idíl·lics fins als racons ocults, cada parada era un nou capítol en el seu propi diari de viatge.
Va tornar cap la seua terra, València. Només arribar va anar a la platja, i veient com el sol s’amagava, Marina va treure el seu llibre preferit de poesia i va començar a llegir, deixant que les paraules dels poetes l'envoltaren com una abraçada. En aquell moment màgic, va adonar-se que el seu viatge no només havia sigut físic, sinó també emocional i espiritual. Es va prometre a si mateixa continuar explorant, llegint i viatjant, escriure noves línies a la seua vida.
Marta Pérez Lavilla, 1r Batxillerat B
____________________________________________________________________________
I ara què faig jo?
I allí estava jo, a l'aeroport, a punt d’agafar un vol a Londres. Estava completament sol, però les ganes de conéixer el lloc on Virgínia Woolf havia escrit tota la seua obra em feia que tremolar de por es convertira a tremolar d’il·lusió. Vaig alçar la mirada cap a la pantalla d’eixides i la notícia em va congelar; “tots els vols a Anglaterra han sigut cancel·lats”. Vaig córrer a la primera hostessa i li vaig preguntar a què es devia la cancel·lació. Pot ser que la meua alteració em fera balbotejar i no triara les paraules correctes i no em fera entendre molt bé, o, també pot ser que l'hostessa estiguera un poc distreta. L'única solució que em va donar va ser canviar el destí, (he de dir que l'aerolínia tenia fama de no ser molt fiable). Aleshores vaig decidir que anava al primer destí possible. Quan em van dir el país on em dirigia no m'ho podia creure. Anava a agafar un avió a Afganistan. Justament portava dins de la motxilla un llibre afganés: Una dona contra els senyors de la guerra, de Malalai Joya.
Izan Camps Ballester, 1r Batxillerat B
____________________________________________________________________________
Aquell diari
-Gal.la, la pròxima vegada que em digues d'acompanyar-te a un lloc, que no siga a una altra biblioteca abandonada- va exclamar Marc.
-Calla't- va contestar Sara.
-Calleu-vos els dos i ajudeu-me- vaig dir.
Necessitava aquell diari. Si era veritat el que posava en el llibre que havia llegit, es trobava en eixe lloc i no podia estar amagat.
-Xics, mireu- va dir Sara, mentres em donava una espècie de full escrit ple de pols i trencat.
-El guardaré. Una vegada trobem el diari, emprendrem un viatge fins a arribar al lloc on es troba el maletí, i només el que estem buscant pot mostrar-nos el camí- vaig dir.
-Gal.la, és impossible que eixa història siga real. L’has llegida en un llibre de poc més de 100 pàgines que parla d'una aventura poc creïble. Anem-nos-en, estem perdent el temps- va amollar Marc.
Les seues paraules m'havien fet mal, però vaig continuar, ignorant-lo.
Temps després, vam decidir marxar. Era el tercer dia que la visitàvem per trobar el diari, i cada vegada tenia menys esperances.
De sobte, vaig observar un llibre més gran del normal que ressaltava sobre la resta, per la qual cosa em vaig acostar corrent i…
Carla Fortea Salvago, 1r Batxillerat B
____________________________________________________________________________
Quan som xicotets tots temin un somni, una meta que volem aconseguir, alguna cosa que ens fa estar tot el dia distrets… El meu somni era llegir, llegir tot el que puguera durant la meua vida.
Vaig anar per tota Europa llegint llibres de tots els tipus: d'aventures, romàntics i històries populars… però, jo en volia més. També aní a Àsia per llegir obres diferents i encara no estava satisfeta. No estava segura què era això que em faltava, fins que ho vaig vore.
Vaig entrar a l'última llibreria del meu viatge sense saber que ho seria i la vaig vore. Era una xiqueta jove, que presentava el seu primer llibre d’aventures, i ho vaig saber: volia escriure! Escriure era el meu nou objectiu, escriure totes les experiències que havia tingut viatjant pel món. El meu nou somni era que algú volguera llegir el meu llibre tant com jo volia llegir tots els llibres del món.
I després de recórrer tot el mon llegint vaig tornar a casa i vaig escriure la meua història, una història plena d'aventures i emocions, la història de com no cal rendir-se, perquè els somnis es fan realitat si vols lluitar per ells.
África Zanón Vallés, 1r Batxillerat B
____________________________________________________________________________
Passar pàgina
Porte anys intentant trobar un lloc que s'assemblara al que el meu cap havia creat mentres llegia el meu llibre favorit. Era una platja, en la qual la protagonista es passava hores pensant, escrivint i llegint.
Llegir els seus moments allí feia que em plantejara què tindria aquella platja perquè la protagonista passara tant de temps allí. Per molt que haja intentat trobar un lloc que s’assemblara al que el meu cap havia creat, mai l'havia trobat.
Un dia, mirava tranquil·lament l'Instagram quan vaig veure la foto d'una amiga a una platja just com la que la meua ment havia creat. Li vaig escriure i li vaig demanar que em diguera on estava exactament. Sense pensar-m'ho dues vegades, vaig pujar al cotxe amb el meu llibre a la mà i vaig conduir a la direcció indicada.
Quan vaig arribar al lloc, no podia parar de plorar. Saps quina és eixa sensació d'anhelar alguna cosa amb tot el teu cor i per fi trobar-ho? Una absoluta catarsi. Em vaig asseure i mentres observava el paisatge en el capvespre, vaig llegir. Quan vaig acabar el llibre, era quasi de dia. En eixe moment vaig saber que era moment de passar pàgina.
Gené Sánchez Moreno, 1r Batxillerat B
____________________________________________________________________________
El bé i el mal
– Ací està! – agafe el llibre de la prestatgeria. Em recolze en el meu llit i comence a introduir-me al viatge més meravellós del món que mai vaig pensar que podria passar.
De sobte, les pàgines no paren de passar fins a arribar a una molt concreta. Un núvol m'embolica juntament amb el llibre.
– El talismà és nostre!
– Mai us el donarem!
El núvol s'esvaeix i les veus ara són imatges. Espases, canons, foc, aigua, terra, vent, fades, pirates.
Tanque el llibre que continua a les meues mans, El bé i el mal.
– El meu llibre preferit.
Rosa Tarín Navarro, 1r Batxillerat B
____________________________________________________________________________
Un dia,la curiositat va guiar a Marta a una biblioteca. Havia sentit parlar de Gala, una autora que li agradava molt. Va decidir embarcar-se en una aventura literària per a conéixer-la..
En entrar a la biblioteca, Marta es va trobar llibres que semblaven murmurar-li històries. Seguint la seua intuïció, es va endinsar pels corredors, deixant que els títols la guiaren cap al món de Gala. No se sap en quin moment es va teletransportar a una biblioteca de Londres.
Allà, va trobar un racó on es trobava una taula envoltada de llibres que portaven la firma de Gala. Les seues paraules cobraven vida en la seua ment, transportant-la a mons plens d'emocions.
Marta decidí buscar l'autora. Es va dirigir a l’oficina de turisme de Picadilly Circus, i va preguntar si Gala es trobava allí. Per a la seua sorpresa, la bibliotecària li va indicar que Gala estava en una sala, donant una xarrada. Marta es va afanyar cap a la sala corrent molt entusiasmada. En entrar a la sala, Marta es va trobar amb un ambient acollidor. Allà es trobava la seua meta, Gala.
Candela Zanón Sierra, 1r Batxillerat B
____________________________________________________________________________
Mentres llegia un llibre, una aroma fresca d'herba i aire m'envoltaren. De sobte, una densa boira va aparéixer, transformant el paisatge en un vel misteriós. Confosa, vaig buscar desesperadament una eixida enmig de la boira. Quan finalment es va dissipar, em vaig trobar en un lloc on el temps semblava haver-se detingut.
En este escenari màgic, un home muntat en un cavall es destacava entre la multitud. La seua mirada intensa es va trobar amb la meua, i vaig saber en eixe instant que ell seria l’acompanyant del meu viatge. Amb el cor bategant amb força, em vaig trobar enfront d'ell, incapaç d'articular una paraula. No obstant això, Gabriel, amb un somriure amable , va estendre la seua mà en un gest de benvinguda, i vaig saber que el meu destí estava entrellaçat amb el seu.
Així va començar un viatge ple d'amor i aventura, on les barreres del temps i l'espai es van esvair davant la força de la nostra passió. Un viatge literari que em va portar a explorar els racons més foscos de la meua ànima, mentres enfrontava els desafiaments d’aquell món nou i desconegut i descobria com l'amor i el misteri s'entrellaçavenn en una dansa eterna.
Yassmine El Falaky, 1r Batxillerat C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.