29 de març 2009

Fi de trajecte

Baixe corrent del conservatori per poder agafar l’últim metro que va a Paiporta. Ja veig la parada. Torrent Avinguda. Són les nou i setze i el metro se’n va a i divuit. M’afanye a passar el bitllet per la màquina cancel·ladora, ja escolte el so de les portes tancant-se. Pels pèls. Acalorat sec al seient i note com la poca gent que hi ha em mira amb cara de cansament i indiferència. Ja ha passat tot un dia i han d’estar esgotats, com jo. En passar un segon després de seure, el metro es posa en marxa.

Al meu costat no hi ha ningú, estic recolzat a la barana de l’últim seient i recolze el cap sobre el vidre que em separa de l’obscuritat del túnel. Enfront meu, hi ha una dona amb els seus dos fills i un poc més a la dreta un home tot ben vestit, amb corbata, molt elegant.

Ja quasi acabant el vagó hi ha dos passatgers més, un xic i una xica. Supose que seran parella, deuen tindre la meua edat. Uns divuit. Estan abraçats. Ell, vestit amb roba esportiva i marcant músculs deu ser un xic problemàtic, pren drogues i ha passat una mala infantesa. Son pare, si així es pot dir, va abandonar la mare en assabentar-se que estava embarassada. El que li va contar la mare va ser que va morir quan encara no havia nascut i que era una bona persona. El xicot, que anomenarem Víctor, sempre ha sospitat que no era així, fins que una nit de Nadal, reunits amb tota la família, l’oncle, per part de mare, amb un poc més d’alcohol del que el cos li permetia, ho va confessar, li va dir:

- Ei xiquet! Tu sabies que el fill de puta de ton pare va abandonar ta mare només va saber que estava prenyada?

Víctor es va posar a bramar, a cridar i a plorar, va mirar sa mare amb la cara plena de llàgrimes i se’n va anar de casa. El xic d’infància frustrada no va aparèixer durant tota la nit i va ser en aquell precís moment, als nou anys, quan va començar a endinsar-se en un món que no li convenia massa.

Un dia per total casualitat, no fa massa temps, a un pub del barri de Carme, al centre de València, va conèixer Sandra, estava a la barra, prenent xupitos amb les amigues, ella va anar un moment al bany i es va topar amb ell. Sandra era la típica xiqueta pija, amb diners, que vivia per la zona rica de la capital i que, en un principi, no tenia res a veure amb el xic problemàtic.

En trobar-se, i veure’s van notar alguna cosa, una espècie de connexió (els pols oposats s’atrauen, no?). Sense saber ben bé com, van propiciar un relació que hui per hui no va malament, queden, parlen, fan l’amor... tot segueix una aparent normalitat.

Sense adonar-me’n estic quasi a Paiporta, no deuen quedar ni un parell de minuts per arribar a l’estació.

Tots dos continuen asseguts al vagó, la dona i els dos xiquets se n’han baixat en Torrent, i en Picanya l’home elegant. Sols quedem ells i jo. S’obrin les portes, m'alce i els deixe una mica més d’intimitat. Surt del tren, escolte el mateix soroll de les portes que havia escoltat a Torrent Avinguda i observe el tren allunyar-se per les vies, fent el seu rutinari camí i transportant dintre seu centenars de persones i històries cada dia.

Juan José Peris Montesa
(2n de Batxillerat, IES Enric Valor, Picanya)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada