COIX PER VIDA O VIDA COIXA?
En entrar al vagó, vaig agafar seient ràpidament.
Davant meu hi ha un home, jove, alt, prim i amb pinta d´atletista, no para de tocar-se el genoll esquerre.
Rep una telefonada animant-lo, prompte l´operaran, escolte.
L´home de 28 anys fa uns set anys era la gran promesa de l´atletisme valencià, però una nit boja va trencar tots els seus somnis, totes les aspiracions.
Per una nit no passa res, deia ell.
Els cubates, els porros i les ratlles voltaven la casa sense pares d´un dels seus amics, mal seleccionats tots ells.
Bastant begut o col.locat, agafà la moto sense por a res, la mort l´envoltà durant uns cinc minuts, però va ser piadosa i a l´endemà en l´hospital “solament” s´havia trencat els lligaments de la cama esquerra.
Amics preocupats, pares histèrics, ningú va entendre com li havia passat, excepte ell, que totes les nits es lamenta pensant que ho haguera pogut evitar.
Ara, després de diverses operacions i rehabilitacions, sense èxit complet, es decideix a operar-se per última vegada; ja no servirà, no tornarà a córrer mai, ni a caminar perfectament, però sobretot no acomplirà els seus somnis.
Somnis frustrats, vida frustrada per un dia incontrolat i boig.
ADRIÀ ESPÍ 1r de Batxillerat
IES LA COSTERA de XÀTIVA
SERÀ UN DIA QUE DURARÀ ANYS
A la parada de Liceu, Barcelona, línia 3, puja una dona trista i seu al meu costat.
Va de dol, vestida de negre, fa poc que ha mort el seu home, al soterrar la dona va pensar “serà un dia que durarà anys”, i així ho va ser, va sofrir l´indescriptible, un càncer s´havia endut al seu marit amb el qual havia compartit tota la seva vida i ella pensava que mai tornaria ser igual res.
Però el destí havia estat generós amb ella, pot ser perquè havia nascut en un barri proletari, en una família sense un duro i no li havien regalat res, havia crescut, madurat, format una família…
La seva història no podia acabar malament, però ella no ho creia així.
Pensava que ara moriria de tristesa, o de soledat, però sempre tindrà els seus fills, i d´ací uns quants anys, trobarà una parella estable que li recordarà al seu marit, que la cuidarà, que l´estimarà…
Un canelobre il·luminarà l´habitació, i els dos somriuran, i es miraran i es tornaran a estimar i per fi altra vegada la dona d´orígens humils serà feliç i pensarà, positivament, “serà un dia que durarà anys”.
ADRIÀ ESPÍ 1r de Batxillerat
IES LA COSTERA de XÀTIVA