4 d’abr. 2009

ESPERANÇA, ES DEIA ESPERANÇA
Assegut al seient esperes a que es tanquin les portes, de sobte entra una dona tota acalorada. Seu enfront teu, quasi imperceptiblement. Deu ser prop dels quaranta, encara que li traïxen les arrugues al rostre, mostren l´envelliment prematur voltant la tristesa. Té la mirada fixa al terra, creua les cames constantment, està nerviosa. Pot ser té pressa, mira el seu rellotge, aquest luxe no encaixa amb eixa aparença empobrida, serà un regal del seu marit. Té un significat ocult per a ells, el temps és l´únic valuós que tenen. De cop et mira, somriu i esbossa un somriure entelat en tristesa, aleshores te n´adones de la veritat, és una dona cansada de la vida. A l´estació l´espera el taxi, la portarà fins la presó on treballa de netejadora des de fa quinze anys, allà va ser on va conèixer el seua marit, amb el qual té una nena que l´espera a casa de sa mare on habiten les tres totes soles. La dona passa tot el temps possible amb la seva família, tot el que la reixa li permet. Pot ser avui, serà el dia que li donen la condicional. La seva vida està construïda amb forts pilars d´esperança.
CRISTINA MENA 1r de Batxillerat
IES LA COSTERA de XÀTIVA

ARTS DE VIDA
Has tornat a oblidar-te la música a casa, però te n´adones massa tard. Arribes al metro, ja no trobes seient. És dilluns al matí, el metro està ple de vida. Et toca estar-te de peu, prop d´una noia jove subjecta a la barra. T´agafes imitant-la, involuntàriament fregues la seva mà. Està aspra al tacte, discretament l´ensumes, deu haver utilitzat forts químics, pot ser oli i aiguarràs. La noia té prop dels vint anys, estudia a la Universitat de Belles Arts, dedica tota la seva vida a la pintura. No té gaires esperances en la sortida de la carrera, encara que creu cegament que l´esforç dóna recompenses. És l´única de la seva família interessada mínimament en la cultura o l´art. Quan acabi la carrera, pot ser no visca com a pintora, ni tingui fama i diners, però muntarà la seva pròpia associació d´oci per a gent com ella, interessada en l´art, oraganitzant tallers, debats, exposicions, visites a museus…pot ser acabi com a professora en algun col·legi retirada de la resta de la societat, però ningú mai no podrà dir que no ha fet el que sempre havia desitjat. Encara que no de la manera que creia, la noia realitzarà els seus somnis.
CRISTINA MENA 1r de Batxillerat
IES LA COSTERA de XÀTIVA