FI DEL VIATGE: CORNELLÀ CENTRE
Veig que s´acosta el metro, estic en la parada d´Horta i he d´anar fins a Cornellà Centre, hi ha vint-i-tres parades per arribar, però millor, perquè així podré observar la gent i inspirar-me per al meu llibre. Puge al metro i m´assec en el primer seient que trobe buit, enfront hi veig una dona d´uns cinquanta anys desesperada i pensativa que ja no sap què fer amb la seua vida. Sembla que espere a algú perquè en cada parada que fa el metro observa atentament per la finestra, però mai no hi troba ningú…Ella espera veure el seu amant amb un ram de lliris blancs a les mans, però quan arriba a la parada sols visualitza un somni esborrat de la seua memòria. Per fi oblida les esperances de trobar el seu amant i comença a escriure una carta que no arribarà mai al seu destinatari on li dirà que estava boja quan pensava que podria fugir amb ell i deixar-se els fills i el marit sols, que també estava boja per haver cregut que ell la volia i que encara estava més boja perquè ella estava completament i desgraciadament enamorada d´aquell jove malcriat de vint-i-cinc anys que vivia amb els seus pares.
Para d´escriure, les llàgrimes li brollaven dels ulls, el paper estava ple de llàgrimes i la tinta començava a estendre´s cap avall embrutant-li la falda blanca que el jove amant li havia regalat. Finalment va arribar a la parada de Sant Idelfons on va trobar el marit amb un ram de roses i els dos fills amb una capsa de bombons. Ella haguera preferit anar-se´n amb l´amant però ell no va aparéixer mai, aleshores ella va continuar la seua vida amb una persona que la maltractava i amb uns fills que no denunciaven el maltractament. Va acabar sola i desgraciada.
DIOTIMA VILA MARTÍNEZ 4t ESO
IES LA COSTERA de XÀTIVA
TÉ EL QUE LI CORRESPON
Estic en la parada de Sant Idelfons on puja un home i els seus dos fills que s´asseuen i s´acomiaden d´una dona carregada amb un ram de roses i una capsa de bombons. S´asseuen enfront meu, on estava abans la dona desgraciada; a la meua dreta s´asseu una noia jove que, com jo, també deu anar a Cornellà Centre. Potser li pregunte el nom, potser li pregunte l´edat o potser li pregunte si vol sopar amb mi en un restaurant francés, però em relaxe i no li dic res. Em torne a concentrar en la història de l´home maltractador i els seus fills, que possiblement hagen sigut el fruit d´una violació…Ell està molt nerviós i truca per telèfon, té molta cobertura però no obté cap resposta, ho torna a intentar una i altra vegada i per fi li respon una dona que li diu que es relaxe i que la sentència eixirà molt bé. L´han denunciat per maltractament, ell no sap qui ha sigut però més tard s´assabentarà que la seua dona maltractada tenia un amant i que pensava escapar-se amb ell, però ell mai no va arribar perquè era ell qui havia anat a denunciar-lo per maltractador. Al final descobrirà que l´amant de la dona és qui l´havia denunciat; però la dona no sabrà res i viurà eternament amargada i sense notícies de l´amant. Ell serà castigat amb una pena de tres anys i els fills es faran majors, es casaran i viuran molt lluny. El que no sap el maltractador és que mai eixirà de la presó, perquè morirà d´una malatia que té el seu company de cel·la. Tota la presó es contagirà i hauran de traslladar-los a una altra fins que la desinfecten. Feliç i complagut per haver acabat el seu llibre, es decideix a parlar amb la noia que té al costat, preguntant-li si vol sopar amb ell. Ella, sorpresa per la pregunta d´aquell desconegut, li diu que sí.
DIOTIMA VILA MARTÍNEZ 4t ESO
IES LA COSTERA de XÀTIVA