5 d’abr. 2009

Heavy metal

Entres tranquil·lament a l’estació i passes el bitllet per la màquina cancel·ladora en el mateix instant en què arriba el metro. Entres al vagó del mig i seus al primer lloc buit que veus. Mires el mòbil i veus una trucada perduda d’un amic. Et sap greu per ell, ja fa gairebé un quart que deuries haver arribat a casa seua. El metro es posa en marxa i poc a poc va agafant velocitat. T’arriba una altra perduda del teu amic i comences a posar-te nerviós, no t’agrada arribar tard, així que decidixes entretindre’t mirant els passatgers del tren. El vagó està pràcticament buit. Sols hi ha una parelleta de vells i un jove escoltant música. Té la música molt alta, així que pares atenció per tractar de sentir què escolta i et sembla un grup de heavy metal. Et sorprèn que escolte aquesta música ja que no quadra gens amb la seua forma de vestir, amb camisa i corbata, i ho veus tot clar.

Des que començà a escoltar música al jove que du camisa i corbata li ha agradat el heavy. Quan anava a l’institut, era l’única cosa per la qual tenia un poc d’interès. Sempre faltava a classe i estava ficat en algun embolic o barallant-se amb els seus pares. Finalment son pare l’obligà a entrar a treballar a la seua empresa. Tot i això ell mai abandonà el seu somni de ser una estrella del heavy. De fet, ara mateix té un grup amb uns amics i a poc a poc van fent algun concert que altre. En poc de temps, un agent d’una discogràfica els escoltarà i els dirà de gravar un CD. Ells acceptaran i el disc serà tot un èxit. Tindran moltes ofertes per a fer gires per tot el món i el seu somni de ser una estrella del heavy estarà més prop que mai. Però un dia, quan es dirigien a valència per a fer un concert, rebrà una telefonada de la seua mare plorant perquè el seu pare acaba de tindre un accident de trànsit i està molt greu . Als pocs dies el pare morirà i el fill es veurà obligat a deixar el grup per a fer-se càrrec de l’empresa. El jove amb camisa i corbata mai podrà superar el seu somni frustrat i sempre es preguntarà com hauria sigut la seua vida si hagués continuat amb el grup.

De sobte t’adones que has arribat a Colon. Ixes ràpidament i et dirigeixes corrents cap a l’exterior per a trobar-te amb el teu amic. Està enfadat i pregunta per què has arribat tan tard, però tu no l’escoltes, continues pensant en el jove amb camisa i corbata i en com hauria sigut la seua vida si hagués continuat amb el grup.

Xavier Garcia Andrés
(2n Batxillerat, IES Enric Valor, Picanya)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.