25 d’abr. 2009

La he observat detalladament. Si, és una jove d'uns 20 anys amb el cabells dorats i llisos que li aplegen fins a mitja esquena. Els seus ulls grans, amb un color blau cel que totom voldria tindre com a seus. Però aquests ulls ploraven desoladament. He baixat la mirada un poc més fins als seus llavis, tremolosos com tot el seu cos. Es troba asseguda enfront meua. Les seues cames perfectes estn damunt del seient i les rodegen els seus braços amb tota la força que pot en aquests moments. La estic tornant a mirar de dalt a baix per no pedre detall de res important del cos perfecte de la jove. Estic segur que l’han violada, segur, ja que el seu cos encara tremolós dóna que pensar això. De sobte ha sonat un mòbil, no és el meu, clar! a mi mai me criden. Li sona a la jove, que amb una veu entretallada contesta el telèfon; -¡Què vols!-¡No me crides més, per favor que no vull saber res de tu!-¡has sigut molt violent amb mi i això no és normal! Després d’escoltar aquesta conversa, pense, que el seu novio és un xic possessiu que no vol ni que la seua novia se'n vaja de casa. Per aquesta raó la novia l’ha plantat cara i ell li ha soltat una bofetada. S’ha parat el tren, hem aplegat a la següent parada i la jove està baixant del tren, segurament anira a la policia a denuciar al jove per maltractament Dies més tard la policia no haurà fet res per ella ja que el xic haura presentat declaraciò. Es posarà molt furiós i la perseguirà durant uns mesos. La situació pot acabar en tragédia.
Sandra Camarena Ruiz , Institut Rei en Jaume d’Alzira

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada