25 d’abr. 2009

NO ENS HEM DE FIAR DE LES APARENCES

Aquell home pareixia treballar a un bufet, o això és el que jo pensava. Anava amb vestit i maletí, tot repentinat ell, i es notava que no escatimava amb colònia. Se’l veia molt nerviós, probablement tindria una reunió prou important. En anunciar la parada al Cabanyal, s’apressurà en posar-se davant la porta i baixà, amb tan mala sort que s’oblidà d’aquell misteriós maletí. Una xica que de seguida se n’adonà, s’asomà cridant-lo abans de tancar-se la porta, però ell continuà caminant. Aquella dona estava tota preocupada per aquell xic, pensant-se que no l’havia sentit. Potser allò del maletí serà molt important per aquella suposada reunió. Vaig baixar en la pròxima parada, i al dia següent a les notícies informaren d’un avís de bomba a la via 7, on anava jo. De seguida se’m va vindre al cap aquell sospitós maletí. Per sort aquella bomba no explotà.
El que vaig traure de tot açò és que no ens podem deixar guiar per les aparences. Un home pot anar vestit fet un drap i ser una bellíssima persona, i al contrari, pot anar com un pinzell i tindre molt males idees, fins a arribar al punt de matar, com era en aquest cas.


MIRIAM TORRÓ GINER

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada