24 d’abr. 2009

LA MIRADA

És una vesprada d'estiu, assolellada, quan he pujat a l’autobús. Davant de mi seu un home gran. Em fixe en les seues mans que estan totes embenades. Acaba d’eixir del Peset perquè les seues mans estan cremades.El seu soci volia vendre el restaurant perquè li feien falta els diners, però ell no volia. El seu amic va provocar l’incendi per cobrar l’assegurança.Quan tot estava en flames, ell es va adonar que l’altre encara estava dins, i en intentar salvar-lo...Ara ell ha caigut en una depressió, pensa que és un desgraciat perquè no té ni restaurant, ni amic, ni diners. Tot açò se li nota en la manera que té de mirar la gent, tot això es reflexa a la seua mirada.

Cristina Vila Hernández –IES ALBAL-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada