28 d’abr. 2009

Les portes del vagó s’obrin, i entra un nou passatger, un jove, ben vestit i amb bona aparença,que s’acosta amb una mirada trista cap als seients. Porta una maleta roja prou gran, va fora per uns dies, per distraure’s. S’asseu, es veu molt nerviós, no para de mirar el telèfon mòbil, esta esperant una cridada important, o tan moderns com son els joves avui en dia un missatge o correu. Cada vegada es posa mes nerviós, a les mans ja no te ni ungles, les mossega com si no agues menjat en tot el dia. El noi s’aixeca i sense soltar la seua maleta ni el telèfon mòbil s’asseu en un seient de més prop a les portes, de segur que es per pegar a fugir més prompte d’aquest vagó. Al moment el seu telèfon mòbil sona, i el noi tan trapa toles com es veia i el nerviós que duia al damunt, per poc li cau el telèfon de les mans,de presa i corrents l’obri i es fica a llegir impacient, poc a poc es veu com es dibuixa un somriure en la seua cara, de segur que estava enfadat en la seva novia per lo de air a la nit,quan ella el disa plantat, i aquest missatge era ella intentant fent les paus;de segur que si, perquè ara sembla més calmat , i es reposa com cal al seient.
A pocs minuts d’arribar a la pròxima parada es veu indecís, segur que no sap si continuar el seu viatge, o parar per tornar al seu poble i fer les paus com cal amb la seua novia, en això es sent una veu molt agradable, que avisa de que em arribat a la pròxima parada, el noi s’aixeca fa dos pasos al davant cap a les portes, pero no esta molt segur i torna arrere, fa un somriure d’orella a orella, com si aguera pensat en la seua estimada, i es torna a seure al seient.

Andrea Sanchis, IES Rei en Jaume d'Alzira

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada