14 d’abr. 2009

Micrerelat IES L'Om de Picassent


L’altre dia viatjava a València per comprar-me un parell de pel·lícules que vaig veure a la pàgina web de l’FNAC. Eren dos films molt difícils de trobar en DVD i, per això, només vaig visitar la pàgina, vaig sortir immediatament de casa a agafar el primer metro que passara. Òbviament, el primer metro de la línia 1, que és la que condueix al meu objectiu.

Durant el meu trajecte s’assegueren a prop meu una sèrie d’estranyes persones, però n’hi hagué una que em cridà especialment l’atenció. Es tractava d’un jove que va seure just davant meu. Portava pantalons amples, una camisa d’Iron Maiden, una palestina... però el que veritablement em cridà l’atenció va ser el seu braç. Estava enguixat. Hauria caigut per les escales? Potser era aquest braç producte d’una baralla? No, la resposta estava clara.

Li ho havia produït una pedrada. Aquesta pedrada, però, no anava inicialment dirigida cap a ell. Aquesta pedrada estava dirigida a un grup de policies amb escuts. I qui la va llençar? Doncs un dels 759 manifestants que hi havia en aquell moment. Podria haver sigut qualsevol d’ells. Així doncs, aquest jove amb el braç enguixat es trobava en una manifestació quan li va passar. Es trobava allí per casualitat? No, és prou improbable que algú es trobe en una manifestació per casualitat. Ell s’estava manifestant, com altres 758 persones, contra el nou pla de Bolonya quan l’escut d’un policia va canviar la trajectòria d’aquest míssil impactant finalment al seu braç.

I quina necessitat tenia aquest jove per a anar a aquesta manifestació quan amb 758 persones n’hi haguera hagut prou? Doncs el seu caràcter rebel li ve de ja fa temps, des d’una edat en la qual no alçava tres pams de terra. Sempre ha sigut així. Quasi mai els feia cas a les seues mestres, ja que ell sempre s’ha considerat més intel·ligent, i ha considerat aquesta intel·ligència el motiu d’aquesta rebel·lia. Ara, després de quasi 20 anys, continua sent igual. Però, sempre ho serà?

No, sempre no ho serà perquè, quan acabe la carrera d’Arquitectura que està fent a la Universitat Politècnica de València i comence a exercir la seua nova professió, li ocorrerà una desgràcia. Serà una de les persones més importants encarregades de la construcció d’una nova finca al centre de València i decidirà donar-li un disseny nou i innovador. Altres persones, però, li advertiran que amb aquest estrany disseny, l’estructura no aguantarà i caurà a terra. No farà cas pel mateix motiu que no feia cas a les seues mestres, i ocorrerà la desgràcia. Passarà quan gairebé estiga l’edifici acabat. Per sort, passarà tard, i sols es trobaran dins dos obrers que s’hauran quedat a reparar uns detalls. Milers de tones cauran sobre ells, i el seu final letal serà inevitable.

Al jove del braç enguixat li cauran 20 mesos per incompetència laboral però, com que no tindrà antecedents, no ingressarà mai a la presó.

Una temporada després de l’accident, tothom haurà oblidat ja aquest jove responsable de la mort de dues persones i s’insertarà de nou a la vida laboral, aquesta vegada com a obrer en honor de les ànimes que carregarà sobre les espatlles. I mai més mostrarà signes de rebel·lia.

Abandoní el tren quan arribàrem a Plaça de Espanya, però quan arribí a l’FNAC sols quedava una de les meues anhelades pel·lícules.

Jordi Martorell, IES L'Om (Picassent)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada