2 d’abr. 2009

Una llum, una història

Torne com tants dies de la universitat. La vida de l’estudiant no és tan tranquil·la i despreocupada com em pensava, que si fes pràctiques, que si demà tens examen parcial…, per això torne amb el cap a punt d’explotar.

Vaig cavil·lant com em distribuiré el temps aquesta vesprada i mentrestant arribe a l’andana del metro, és hora punta i la gent s’amuntega a la vora de la via. Per fi arriba el metro que em portarà a Paiporta i entrem tots com animals, empenyent-nos per agafar seient. Quan em pose còmode recolzat en una barana entre dos vagons, comence a sentir una sensació molt estranya, de sobte, ixen del meu cap tots els exàmens, deures… i la meua ment és envaïda per moltes llums xicotetes, unes més fortes i altres més apagades.

Intente descobrir què és cada llum, i sense adonar-me’n, entre en una de les més properes. Un xic jove, d’uns 25 anys, va pensant cóm dir-li a la seva nòvia que l’han rebutjat en la sisena entrevista de treball que fa, i que encara no pot contribuir a pagar el lloguer del pis. Se’n va anar de casa amb 21, encara que sa mare li havia advertit que la vida independent era més difícil del que es pensava i que se’n penediria. Ara es maleeix per no fer-li cas i no haver esperat uns anys, fins que acabara la carrera i trobara treball, ja que els estalvis i l’ajuda dels avis s’havien acabat feia uns mesos.

Però no vull arribar a la meua parada sense tafanejar en més caps. Decidisc entrar en una llum feble, que com m’esperava era d’un ancià, un home major que torna a casa de jugar a les cartes a la llar de la tercera edat. Altra llum, esta vegada molt forta em fa girar la ment, és un xiquet que espera amb il·lusió l’arribada a casa per jugar amb els joguets que li han regalat fa poc pel seu aniversari. Vull conèixer més històries, més pensaments, però arribe a Paiporta i he de baixar, tornar al meu cap i a les meues preocupacions diàries.

Alberto Santos

(2n de Batxillerat, IES Enric Valor, Picanya)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada