19 de febr. 2010

Heretar un record

Les narracions de vida publicades fins ara per les alumnes de l'IES Sedaví i de l'IES Clara Campoamor d'Alaquàs m'han fet pensar en un preciós conte de Pere Calders, "La finestra", en el qual la protagonista, una nena anomenada Tessa, hereta un record del seu avi, perquè, com diu l'àvia, còmplice de les aventures de la Tessa, els records dels altres es poden heretar si es tracta de gent de la mateixa família. Em sembla una manera deliciosa de presentar la necessitat de transmissió de l'experiència i de conservació del patrimoni de vivències d'una família amb què es saludable que es conforme la identitat, tant la personal com la col·lectiva. Els joves lectors descobriran facetes que desconeixien per complet quan, moguts pel concurs de relats, indaguen en la vida dels majors de la família i podran entendre millor que la Conxa de Pedra de tartera resulta tan viva, tan autèntica, com a personatge de ficció, perquè aconsegueix fer-nos present a través del llenguatge l'experiència del món de milers de dones reals.

1 comentari:

  1. Efectivament, com dieu ací, és molt important conéixer els passatges d'una vida, o de moltes vides, perquè amb totes elles aconseguim reconstruir una peça del mosaic que és la nostra història. Si deixem perdre aquests tresors biogràfics també estarem soterrant una part de tots nosaltres.
    Conxa és un personatge de novel·la, però les seues vivències formen part d'una realitat.

    Felicite als que ja us heu animat a col·laborar amb els vostres microrelats!
    A veure si prompte tenim noves creacions per llegir.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.