Un dia de setembre, anàvem el meu germà i jo pel camp de camí a casa quan, de sobte, va passar un avió i va descarregar unes bombes; era 1938, i ens refugiàrem darrere d'unes roques. Quan va passar tot, vaig trobar el meu germà tombat, no es movia i no em parlava. Corrent, vaig anar fins al poble per demanar ajuda. El metge va certificar que havia mort de l'ensurt. Tenia dotze anys i jo, huit.
Vivíem a un poble miner de la província de Lleó. Érem cinc germans. El nostre pare feia un any que es va anar de casa amb altra dona i mai va regressar. Mai vam saber res d'ell: ens havia abandonat. La nostra mare ens havia de traure endavant. Com hi havia molta fam i per aquells temps no hi havia cap ajuda, ens manava a demanar al meu germà de catorze anys i a mi. Els meus germans majors treballaven a la mina de carbó: tenien setze anys. El petit, Francisco, només en tenia tres.
La pèrdua del nostre germà ens va sumir en una profunda tristesa, doncs encara que érem pobres, estàvem molt units.
Des d'aquest fet, el meu germà major, Antonio, es va aficionar al vi; molts dies arribava a casa ebri, i es posava a cridar; era molt autoritari i volia tenir-nos a tots a les seues ordres, fins i tot a la mare. A més es gastava part d'allò que guanyava quan a penes hi havia per menjar.
Un dia d'estiu, arribà al poble un matrimoni d'Astúries a passar uns dies de vacances, perquè el poble és molt bonic. Com que no tenien fills, un veí va proposar a ma mare si cedia son fill petit en adopció, que d'aquesta manera estaria millor, perquè al poble seria un desgraciat. Ma mare, amb molt dolor, se'l va entregar al matrimoni. Per por a què el recuperàrem, el matrimoni no va tornar a aparèixer i no vam tornar a veure'l fins que va complir els vint anys. Quan va conèixer tota la veritat sobre l'adopció, va arribar al poble, però jo m'havia anat a viure a València; m'havia casat amb el meu actual marit.
Ma mare era una persona que es mereixia el cel, era molt religiosa i sempre estava pendent de nosaltres. Suportava moltes coses a Antonio per la seua afició al vi. El meu germà s'havia casat, però es portava molt malament amb la seua dona, s'emborratxava i la maltractava. Finalment va morir molt jove d'eixe fetge que tant havia maltractat.
Pel que fa a l'altre germà, Adrian, és una persona molt humil i molt traballadora, va cuidar sempre de ma mare, que va viure sempre amb ell i amb la seua muller fins la seua mort.
Natalia Sleiman Gutiérrez
Col.legi Pureza de Maria-Cid (València)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.