Guillem, t'esperàvem

Un diumenge com qualsevol altre estàvem tota la família unida dinant a la caseta.

Estàvem els de sempre, excepte Guillem, Anna i els seus tres fills que mai fallaven i als que estàvem criticant per no avisar que no venien a dinar, ja que sobraven cinc plats de fideuà.

Era l’hora del café i jo vaig anar a per una llibreta per apuntar-me els aniversaris que no em sabia de la nostra nombrosa família, érem tots contents i, de sobte, sonà el telèfon, es posà ma tia i s’apartà un poc de tots. Tornà plorant i ens va dir que Guillem no s’havia despertat aquell matí…, era mort.

Les primeres paraules de l’àvia van ser “el primerito”; tothom va començar a plorar, aquell moment es va convertir en un desconsol total, se’ns veia pels racons, telefonant als familiars que no havien vingut i sense dir-nos quasi paraula.

Ja s’ha trencat la meua nombrosa família, n’ha perdut la peça que tirava d’ella.

Laura Gutiérrez

IES María Enríquez (Gandia)