“El millor de tot, es saber-ne que, el que semblava la fi del camí fos el nou començament de la partida. Tindre la meravellosa sort de poder alçar-te un matí més i desdejunar junt als menuts, o vore la teua dona com s’aparta els cabells del front mentre renta els plats. Són eixos petits detalls que, abans d’un incident com n’és un infart no valores de propet, ja que tan sols et dediques a passar el més ràpid que pots els dies, dies de una vida que no has pogut disfrutat malgrat a l ‘estrés que suposa alçar-se cada matí per a dedicar-se a una rutina programada amb anterioritat que no et deixa un segon del dia per a poder relaxar-te i apreciar els petits detalls que diàriament assolim com a carents d’importància.”
Aquesta és la reflexió diària que, cada matí em fa el meu pare mentre anem en cotxe camí, cadascun de la nostra rutina, enfrontant-nos cada matí als nostres reptes. Ell, considera que la vida és molt curta en comparació a la longitud dels dies i cada dia m’anima a disfrutar-lo com si fos l’últim.
Chabel Boluda Bodí 2n Batx B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.