LA DRAGRANOTA DE FOC
Per a entendre la descripció de la dragranota de foc, hem d´oblidar-nos del concepte de granota que coneixem avui en dia. L´animal que hem d´imaginar és una espècie de granota amb una cua com la dels dracs dels contes infantils, però de dimensions reduïdes.
És de color roig i al seu llom té una mena de taques amb forma de cercles que són conductes que s´obrin i es tanquen per deixar passar rajos de foc. Segons la quantitat de taques que tinguen i la potència del seu foc, són més cares unes que altres, ja que són d´ús domèstic i la gent les pot comprar a les botigues d´animals.
Són utilitzades per encendre les xemeneies, l´estufa de gas, el foguer de la cuina o situar-les al centre de la taula del menjador per decorar, i servint al mateix temps d’ encenedors de cigarrets i puros. Només cal estirar la cua amb suavitat i els conductes s´obrin deixant eixir el foc.
El perill d´aquestes granotes rau en què sovint la gent quan se´n va de “càmping” a la muntanya solen endur-se-les per encendre la barbacoa i segons conten, de vegades, passa que la granota s´escapa i desapareix entre els arbres. Se sospita que la majoria dels incendis que qualifiquen com a intencionats són obra d´aquestes dragranotes.
Respecte a la forma d´alimentar-se l´únic que necessiten és l’energia del sol. Per poder captar-la, tenen una mena de plaques solars a la panxeta i durant el dia es giren cap amunt per absorbir la calor i la llum. Mentre es carreguen (procés que sol durar 23 minuts exactes), transformen eixa energia solar en foc per poder actuar després com a encenedors.
Se sap que fa milers d´anys, un encreuament genètic d’una granota amb un drac, va ser resultat d´aquesta espècie, però mai no s´ha tornat a aconseguir crear animals com aquestos perquè els dracs fa molt de temps que s´extingiren. És per això que les granotes idearen una estratègia per sobreviure sense haver de recórrer a la reproducció. Renaixen a partir de les seues pròpies cendres com l’au fènix i, per tant, són animals immortals.
Virgínia Carbonell Navarro, 2n batx A, IES Rei en Jaume d’Alzira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.