ABET AUREOLAT (Quercus nadalencus)
En arribar a la península de Dalrhen el que més ens ha cridat l´atenció ha sigut un arbre de grans dimensions amb uns objectes penjats que pareixen fruits encara que són massa lluents per a ser-ho. A mesura que ens hem anat acostant hem sentit uns cants senzills, greus i de gran passimònia, Dr.W. Abd Al-Yahira ha dit que li semblaven familiars, però no recordava bé de què. En acostar-nos al arbre, hem observat que eixos fruïts no estaven penjats, tampoc tocaven l´arbre. Al-Yahira tenia raó, clar que li sonaven, es tractava dels ermitans aureolats (Homo patients) que havíem vist a les Illes Marfogus. Aquests nous ermitans canten mentre mediten dispersats per l´arbre. Cadascú dels ermitans ocupa una posició en la qual medita damunt les branques, sembla un arbre nadalenc ple de lluentors. Amés a més aquest meravellós arbre te a la cim una closca enorme i encara moltíssim més lluenta, des d´on surten garlandes d´electrons energètics que connecten els ermitans entre si permetent que l´arbre estiga en completa lluentor. A partir d´aquest fet hem conclòs per què tant els homes com les dones ermitans aureolats tenen barbes, és perquè no és reprodueixen entre ells, sinó que provenen d´eixa closca superior que mitjançant l´energia del sol els crea i els va col•locant en un lloc determinat per equilibrar el corrent energètic de l´arbre i com ja he dit, evitar que deixe de brillar. També hem observat que pertanyen a una altra família biològica, és a dir, no són homo patient sinó homo pacient, ja que els podem trobar les 24 hores meditant tranquil•la i pacientment sobre les branques, vestits de roig i a diferència dels altres amb barba blanca, semblant el pare Noel.
Alícia Medina, 2n batx B, IES Rei en Jaume d’Alzira