Ciutats-Lliri (Civitas Orbis)

Dr. Celestí Cabasset

Selva endins de la vila pesquera de Jaranghir vaig observar una espècie vegetal molt curiosa, uns lliris aquàtics que flotaven a llaguets de fang i que soltaven uns vapors ocres que feien mala olor i a penes deixaven respirar.

Amb una lupa a la mà em vaig apropar a la vegetació flotant i, apartant amb bufits els vapors, vaig observar la superfície d'un dels lliris. El que vaig vore em va sorprende moltíssim: el que soltava els vapors eren unes xemeneies situades damunt de petits edificis dels que entraven i eixien el que em van pareixer puces i, després d'utilitzar la lupa, vaig concloure que eren humans d'un tamany diminut. Nomes eixir dels edificis es dirigien a uns altres edificis, més alts i esvelts i molt il·luminats on, vaig suposar, vivien. També vaig veure que dels edificis de les xemeneies eixien unes tuberies que soltaven en petites quantitats la matèria fangosa sobre la que flotaven aquestes plantes.

Després de cridar la becària perquè fera unes fotos i prenguera algunes notes em vaig trobar amb Jacint D'Orbigny, el botànic francés, que després d'observar una estona les petites civilizacions que jo havía descobert, totes pràcticament amb les mateixes característiques, va concloure que si estaven tan avançats ben de segur que eren francesos i Marina Shi, que passava a prop, va afirmar que el que ocorria en aquestos lliris era una metàfora del món actual i que, si seguíem així, flotariem sobre porquería com els habitants d'aquelles diminutes ciutats.

Finalment m'he quedat amb el dubte de com serà el clima a aquestos lliris i quines característiques pot tenir una atmosfera tan contaminada per la pol·lució. El capità Jan de Groots m'ha promés que tornarem a atracar a Jaranghir a la tornada de l'expedició.

Guillermo López Juan. 2n batxillerat B

IES Berenguer Dalmau. Catarroja