1 de març 2012

Dietari de Vicent Enric Fuster

9 d’octubre. Dia del calamar empàtic.

Visc en un forat negre, ofegat d’ aigua. Ja no sé els dies que porte en aquest viatge salat que han anomenat expedició. Ja no sé els dies que porte sense veure-la. Fugí de la meua terra, fugí del seu record i m´enrolí com a mariner. Un record que la nit passada m´ofegava. Potser no em vaig adonar que el seu record no era a la meua terra, sinó al meu cor. Anit mirava els estels i mirava el mar. El doctor Ernest Faulkner s´apropà on estava. Em veia preocupat, deia. Em contà els seus descobriments durant el viatge, que si un ovis natus o ovelleta de mar, que si un arbor cursus o fusta viva, i alguns més que ja no recorde. Però un assassinà uns segons els meus badalls. El magnus piscis dolitus o calamar empàtic. M´ interessà per la seua denominació.

Em torní a quedar sol davant d’eixa simbiosi carbònica. Però aquella nit les meues llàgrimes obtingueren resposta. Un fort so que provenia del mar. I després altra vegada. I altra. A l´ horitzó es pogué contemplar una bèstia. Una bèstia que plorava.

Óscar Moreno Delgado. 2n batxillerat B

IES Berenguer Dalmau. Catarroja

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.