1 de març 2012

Dinosauris coloribus

Feia ja temps que Toneta no feia cap trencaclosques. Aquell matí, en passar per la botiga de joguets del cantó va quedar-se contemplant l’aparador, finalment el seu pare va accedir a comprar-li aquell trencaclosques d’una estranya espècie de dinosaure-dragó.

Només arribar a casa, Toneta va decidir muntar-ho. Era un dinosaure multicolor. En acabar sentí un fort impuls, com si li haguera arribat del centre de la Terra. Començà a sentir-se marejada. De sobte, observà el dinosaure, que va cobrar vida i es va fer enorme. Però... on era? Allò no era sa casa. Toneta es trobava en un paisatge pedregós. No n’havia ningú. Espantada, va arrancar a córrer sense cap rumb. Va entropessar amb una pedra del terra i va caure. De l’ensurt que es va endur va quedar mig inconscient. Tirada a terra, amb algunes ferides a la casa i a les cames. Toneta ja donava la batalla por perduda quan, de sobte aparegué. Era enorme i de tots el colors existents, tenia dues ales quasi tan grans com el seu cos, imposava cert respecte. Li recordava molt un altre que havia vist anteriorment. Pareixia perillós, però no hi havia escapatòria. Toneta tenia molta por. L’animal arribà fins al seu costat, feia la impressió que l’observava detingudament. De l’ull del dinosaure va caure un líquid, com una gota d’aigua, i, tot seguit una altra. Toneta, qui encara jeia tirada mig inconscient al terra va aixecar-se con si res li hagués passat. Les llàgrimes del dinosaure l’havien curada!

Toneta va alçar el cap de la taula, va contemplar el seu trencaclosques acabat. Va romandre una estona meditant... Sabia que eixe animal multicolor li recordava a alguna cosa, però no ho aconseguia endevinar. Mirà el seu genoll... I eixa cicatriu? No recordava haver-la vist abans.

Anabel Lázaro Coronado. 2n batxillerat B

IES Berenguer Dalmau. Catarroja

1 comentari:

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.