Electrus ocell

Vam trobar un territori forestal extens, amb arbres que vam calcular que tindrien uns deu kilòmetres d’altura, al voltant del quals volaven uns ocells grans de color blau elèctric que de seguida van cridar la nostra atenció. Aleshores vam decidir acampar allí mateix i estudiar més detingudament aquestos animals. Des de que començarem a observar-los ja havien passat un parell d’hores i no havien parat de volar ni un segon, vam decidir fer torns de “vigilància” per que poguérem descansar i al mateix temps estar atents dels moviments d’aquells ocells. Jo formava part del primer torn, i cap a les dotze de la nit, vam observar que alguns ocells paraven de volar per seure a les branques dels arbres durant uns deu minuts aproximadament. Després d’estar uns quinze dies estudiant-los, vam concretar aquestes característiques: el seu bec era de trenta centímetres, les potes en canvi eren curtes, les plomes eren de color blau elèctric en els adults i platejades en els joves, es trobaven en continu vol, tan sols descansaven per dormir deu minuts cada cinc hores, es reproduïen per l’aire i s’alimentaven d’insectes o microorganismes que provenien de fortes corrents de vent. Els vam anomenar electrus ocell.

Paula Bonilla Tramoyeres
1r Batxillerat Col.legi Pureza de Maria-Cid