La verdadera volta al món en 80 dies

28 de desembre

Inexplicablement avui ha tornat a passar. Aquest vent desconegut, mig Tramuntana mig Mestral, no ens deixa avançar. Ens té atrapats a mi, Felicià Foc, al meu ajudant Passepartmi i al nostre globus aerostàtic a qualsevol lloc del món.

Tos dos sabíem que les coses no anaven bé quan la brúixola no marcava el nord. Passepartmi deia que estava controlat , jo sabia que feia temps que estàvem donant voltes. Pensàvem que qualsevol dia abandonaríem l’espiral inèdita però pareix ser que no.

3 de gener

Anit ens decidírem a fer terra. No donàvem crèdit. Al costat d’un sol radiant, es trobaven quatre llunes, cadascuna en una fase diferent: lluna plena, minvant, creixent i nova. No només això, bocabadats ens quedàrem quan deduírem que sota nosaltres es trobava el peu de la muntanya i que aquesta creixia sota la mar. Endinsarem el cap per veure que hi havia...

“Dones” i “homes” totalment nuets nedant al voltant d’una ciutat submarina! Aquests éssers, semblants a persones, havien desenvolupat brànquies, escames i les mans i els peus tenien forma d’aleta.

Ara Passepartmi i jo només volem trobar la manera de conviure amb ells. Continuarem informant.

Mª José Navarro Muñoz. 2n batxillerat A

IES Berenguer Dalmau. Catarroja