1 de març 2012

Oliveira cridanera


Nou llibre de les bèsties

Com a director de l'expedició em veig obligat a informar-vos que Manoel d' Oliveira no ha resultat ser un simple grumet, sinó que treballa per a un centre d'investigació al seu país, Brasil, i va pujar a bord del Dragonfly per a completar la investigació d'espècies. Havia estat fent un recull de tots els dietaris elaborats durant el viatge i m'ha demanat permís per desembarcar i poder completar el seu, cosa que no he pogut negar donada l'absència de científics.

Dietari de Manoel d’Oliveira

Pocs quilòmetres al nord-est d'Hiperpotàmia hem topat amb una illa on predominava el bosc frondós amb espècies de pins pinus pinea i geranis geranion de fulla perenne. En endinsar-nos en l'espessor hem escoltat un estrepitós soroll semblant als plors d'un nounat. L'emissor era una espècie de cucs curts però gruixuts com llonganisses i amb una coberta externa daurada. A distància semblaven lingots d'or, raó per la qual molts nàufrags, meravellats per la lluentor, intenten capturar-los. Però, l'Oliveira cridanera, anomenada així en honor meu, utilitza aquest infernal soroll com a mecanisme de defensa provocant mal de cap als que l'escolten, fins que queden inconscients durant temps suficient per poder protegir-se al cau.

Cristina Fons Palomares, 1r Bat. IES Jaume II el Just. Tavernes de la Valldigna

1 comentari:

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.