06:42h: em lleve i òbric els ulls...
Evidentment això és el que fa tothom. M’assec a la roca i comença una nova jornada de la meua vida. Em
pare a pensar, no recorde que estic al lloc més amagat de l’univers, rodejat
d’animals i arbres estranys, encara que per a ells, l’estrany sóc jo.
He anat corrent a la vora del riu, he agafat
l’aigua freda amb les mans i me l’he tirada al damunt. No era un somni, encara
era allí, en plena selva, sol i desemparat. Hauria de fer alguna cosa nova si volia mantenir-me
distret. Però què he de fer? Potser investigar sobre la fauna i la vegetació
d’aquest paradís insòlit?
No ho he pensat més, he agafat el meu benvolgut bloc de la motxilla
d’aventurer, l’únic que comprenia els meus sentiments i els meus pensaments, i
he començat a descriure tot allò que podia veure. Però un soroll tronador ha fet que el meu
bolígraf s’aturara en sec, que el meu cor bategara a cent pulsacions per segon.
Què seria aquell soroll?, em vaig preguntar.
En alçar la vista, un animal de cinc metres
d’alçada m’esperava impacient, mans i braços grans i peus encara més.
Pretenia agafar-me? No ho sé molt bé,
l’únic que recorde d’aquell moment, és la gran cursa que he fet. Els peus
corrien sense esperar l’ordre del
cervell, mentre sentia de fons: no
córregues enemic. Milers de preguntes
omplien el meu pensament, encara que no tenia respostes. Aquest animal seria el
rei d’aquella colla d’animals insòlits? Com podria entendre el seu llenguatge?
Per què em persegueix aquella bèstia? Pot ser em crega el seu enemic?
Corria sense mirar enrere, sense pensar-ho,
fins que finalment he trobat un lloc per amagar-me. Ara són les 23:34h, i encara continuo ací, en
una cova fosca, humida i trista, esperant despertar-me d’aquest malson.
Borja Sanz Benlloch, 1r Batxillerat B.
IES Campanar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.