1 de març 2012

Terribilis Octopus

Un diumenge al matí mon pare i jo ens disposàvem a fer un passeig en barca pels amazònics paratges de l'Albufera. El començament del dia es presentava com qualsevol altre, però això prompte canviaria.

Eixa mateixa setmana vaig llegir al diari del poble que dos joves deien haver vist l’ombra d’un animal a l’eixida d'un dels canals del parc natural. Aquest fet li’l vaig contar a mon pare, però no li va donar importància. No obstant això, a mi em va resultar un tant estrany que un diumenge fórem els únics que agafàrem la xicoteta barqueta del meu avi. I encara que no era el Dragonfly, amb quatre fustes i un motor emprenguérem la travessia.

Al voltant de les dotze ens disposàvem a eixir del canal i no vaig poder evitar fer especial atenció a les plàcides i brutes aigües del llac. De sobte i, potser a causa de la por, em va semblar veure alguna cosa que es movia i, en eixe moment, mon pare s‘alçà i va tirar de seguida a l’aigua una de les xarxes que portàvem, buscant la silueta de l’animal. Després d’uns intents fallits per agafar-lo, el capturàrem.

La sorpresa va ser grandíssima en veure que l’animal que havíem capturat era un polp, però no un polp qualsevol. Feia temps havia vist en la portada d’una revista d’investigació de la natura la fotografia d’un espècimen com aquest. Parlava d’un ésser que havien anomenat Terribilis Octopus, animal que es caracteritza per aparèixer només quan sent que algú té por per la seua presència.

Víctor Hernández Barral. 2n batxillerat A

IES Berenguer Dalmau. Catarroja

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.