De sobte, va eixir una estranya au entre les roques... Tots es varen sorprendre d'aquest peculiar animal, ja que es pareixia molt (per la seua anatomia) a una altra que veieren en una península de nom oblidable. El varen anomenar el "Voltor carronyaire"( Gyps fulvus Gürtelius).
Este animal es caracteritzava pel seu plomatge negre amb la pitera blanca i una ratlla al mig similar a la d'una corbata. Es tracta del ser més carronyaire mai vist en eixa illa. El seu procés d’alimentació és basa en devorar l'esperança de vida que els dies de pluja els donaven als hiperpòtams. Cada vegada que els núvols de temps s'acostaven, ell esperava amagat en qualsevol lloc fins que plovia. Quan començava la pluja, el seu amic, el cel, li feia uns quants regals repartits en dotze mil gotetes d'aigua. Una vegada en el terra, el voltor agrupava totes les gotetes per a poder mudar de color de pell i deixava així als hiperpòtams amb un pam de nassos.
Quan els altres animals veieren el que passava, varen intentar parar-lo, però com en tots els llocs, s'hi imposava la llei animal. Aleshores l'escarabat del fem, sense tindre ordre de l’escarabat, va enviar les termidisturbes per a protegir el voltor com si d'un fill d'ell es tractara. En les últimes investigacions, el Dr. Garràzon va revelar el seu pronòstic. El Vóltor Gürtelius sempre queda impune en cada situació que es troba, ja que la llei animal, a pesar dels comportaments censurables, s’imposa sempre.
Eli Merenciano. 1r Batx. B. IES Laurona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.