15 de febr. 2013

AlbaFrasquet Microrelat


Alba Frasquet. 1r Batx.D
Benvolguts lectors.
Necessite narrar-vos el que m’ha passat els últims mesos. La mort del meu pare, una persona excel·lent, de caràcter tranquil i molt intel·ligent, m’ha ensorrat. Després del seu soterrament, vaig decidir retornar a la casa on vaig viure fins els divuit anys. La primera cosa que vaig fer fou agafar tota la roba del pare i donar-la a una ONG. Mentre regirava els caixons, vaig trobar unes fotos de quan jo era menuda; de quan anàvem a la platja i a la muntanya. També vaig trobar els papers del testament. Al costat del meu nom hi havia un nom de xic: Josep. Constava com el meu germà, i em vaig quedar bocabadada.
Vaig entrar tremolosa al despatx del notari:
-Ja estic ací, -digué el notari -, vosté sap molt bé el que tenia el seu pare. Tot és per a vosté i per al seu germà .Que per cert no està aquí, per què?
En eixe moment em vaig posar nerviosa i li diguí que el meu germà tenia coses a fer. El notari em va llegir el document i me’n vaig anar a casa pensativa. Al cap d’uns dies vaig decidir anar al jutjat, i em donaren  la seua direcció i telèfon. Vaig telefonar tota una setmana i no me’l van agafar. Vaig decidir anar a sa casa, i resulta que allí vivia una dona de 65 anys. No entenia res i em moria de ganes de saber què passava.
Vaig contractar un detectiu. Resulta que el tal Josep era el meu germà per part de pare; que el meu pare va tenir una doble vida amb una altra dona, però que no havia esbrinat el seu parador. No sé què pensar, però pareix que estem destinats a no conéixer-nos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada