Tal vegada ja no vulgues
saber res més de la teua mare, o tal vegada, sí. Jo no ho sé i per aquest motiu
em dirigisc a tu., amb l’esperança que les meues paraules et puguen ser
d’ajuda.
Fa uns dies, la meua filla,
després de llegir el teu llibre, em va contar la història que contenen aquestes
pàgines que amb tant de deteniment he estat llegint. Si et sóc sincer, sols amb
l’escàs resum que em va fer, ja havia tingut suficient per saber de què
parlaves i quines eren les preguntes que et llevaven la son. Però per estar-ne
segur vaig llegir el llibre.
En el moment que vaig llegir
el teu nom, un munt de records em vingueren a la ment.Per desgràcia, o tal
vegada fóra cosa del destí, no vaig conéixer la teua mare i si ho vaig fer, no
ho recorde. Jo era molt petit quan ella va morir. Però el que sí que sé, és qui
és ton pare i puc respondre les teues preguntes.
Si vols saber la informació
que guarde, posa’t en contacte amb mi dirigint-te a l’adreça que apareix al
sobre d’aquesta carta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.