11 de febr. 2013

27 de juny de 2004
Estimada C.
                                                                                                                                       
Fa uns mesos que dubto i de debò que no sé si serà correcte el que estic a punt de comunicar-li, però,  d’altra banda,  vosté ha pregat ajuda, informació per reconstruir la seva vida i conéixer les seves arrels, per completar encara que sigui un tros d’eixa ànima que li falta i jo ara no puc callar-me el que sé. En primer lloc m’agradaria dir-li que jo era un nen  quan vaig assistir a aquell instant, però penso que aquest és el tipus de coses que no s’obliden. Era hivern, principis de 1960, el temps era humit i fred, jo també vivia a França per temes polítics, els meus avis hagueren de fugir arran de la Guerra Civil. Ma mare es casà amb un ciutadà francés i hi férem la nostra vida. Aquell dia ma mare i jo sortírem de casa, vam esperar en la vorera fins que algun cotxe ens deixés creuar, i de sobte una dona es llençà en mig del carrer i una furgoneta se la va endur per davant… No penso que hagi d’entrar en detalls, no és gens agradable ni fàcil donar una notícia d’aquesta magnitud, i sé que ara mateix li he passat  el pes que arrossego des que vaig comprovar que el seu llibre no era ficció.
Li adjunto el meu telèfon, truqui’m si ho necessita.  Li desitjo molta sort en la seva recerca, pregant que la meva informació li hagi servit d’ajuda. 

Jules
Sandra Baixauli Asins
IES Berenguer Dalmau. Catarroja

                                                                             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada