Probablement mai arribe a saber qui sóc, qui li escriu aquestes paraules, però preferiria mantindre´m en l’anonimat. Sols puc dir-li que era una bona amiga de la seua mare i que el que li contaré  pot ajudar a resoldre el misteri de la seua vida. Ens vam conéixer a París. Jo hi residia perquè havia participat activament en la guerra en el bàndol republicà i no podia tornar a Espanya, ja que haguera acabat entre reixes o afusellada com altres companys meus. La seua mare i jo freqüentàvem els mateixos llocs i quasi tots els divendres,  cap a les huit de la vesprada, els exiliats ens reuníem a casa d’un bon amic  per  ajudar-nos en tot el possible. Ens vam fer molt amigues i arribà a confiar molt en mi, confessant-me que estava preocupada per la seua vida perquè el seu home havia descobert que tenia un amant i no sabia fins a quin punt podia arribar la seua venjança. L´ última vegada que la vaig veure em va confessar que anava a Avinyó amb el seu amant. No vaig tornar a saber res d’ella fins assabentar-me de la seua mort, de la qual estic convençuda que el seu pare té molt a veure.

Paula Puchalt García                    

IES Berenguer Dalmau. Catarroja