Després de tant de temps llegint cartes i buscant respostes que no vaig trobar, decidí que era hora de prendre’m un descans o tal vegada deixar les coses tal i com estaven ja per sempre. Vaig tornar a casa del meu pare ja mort. Tot estava como ell el va deixar perquè  jo a soles hi havia anat poques vegades i no vaig tocar res, però esta vegada va ser diferent i decidí agafar molts dels seus papers i tirar-los tots al fem  ja que ara no servirien i va ser quan vaig trobar tot el que buscava des de feia temps, allà estava l’única carta que em deia tota la veritat sobre ma mare, sobre mi…

Estimada filla:

Supose que estaràs llegint aquesta carta ara que ja no estic amb tu, ara que estaràs cansada de buscar i buscar alguna cosa sense resposta, ara ho sabràs tot.

Quan vaig conèixer ta mare em va semblar la dona més preciosa i meravellosa de totes però em va ferir d’una manera que has de saber. Buscant uns documents vaig trobar una carta que no reconeixia. Era del seu amant, en ella li deia que us volia molt, a ella i la seua filla, tu. Jo no sabia què fer i li ho vaig dir i ella em confessà que no sóc el teu pare, però que sàpies que sempre t’he volgut com si fores la meua filla, perquè per a mi ho vas ser tot aquest temps. Ta mare va decidir anar-se amb el seu amant i deixar-te a tu a soles amb mi. Em va donar l’adreça on se’n va anar a viure: C/ San Denis, 4-16 París, França. Espere que pugues trobar-la si de veritat vols.

El teu pare.

PD:  T’estime.

I açò vaig fer. Buscar ma mare. I sí, la vaig trobar, però quan me la vaig trobar no vaig tindre el valor de dir-li que jo era la seua filla, aquella que va abandonar-me amb un home que no era son pare. Vaig preferir deixar les coses com estaven i tornar-me’n a casa.

Jo també t’estime, papa.

            Irina Martínez, 2n Batxillerat, IES Beatriu Civera