12 de febr. 2013

IES Enric Valor / Carles Ruiz



                   Barcelona, 10 de gener del 2013



Benvolguda senyora,

He conegut el seu llibre com un treball de classe, i quina ha estat la meua sorpresa quan llegint la seua història he trobat familiar el malnom de la “Guapa”.

Efectivament, com vosté suposava, sóc prou jove, per tant, no vaig viure la postguerra espanyola. Tanmateix, he escoltat moltes històries i anècdotes d’aquella època en veu del meu avi, que en pau descanse.

En les vesprades dels diumenges es van fer fixes les narracions de l’avi. Ell contava interpretant amb gestos i reproduint les diferents veus dels personatges. Els seus néts escoltàvem i observàvem atents i bocabadats.

En més d’una d’aquelles vesprades màgiques va aparèixer la “Guapa”; una dona preciosa amb qui va tenir ocasió de parlar ben sovint. Jo era un nen de vora sis anys, així que només tinc vagues records. El meu avi no volia revelar tots els secrets de Cecília, però sí va parlar d’una doble vida d’espia, açò em fascinà.

No vull treure jo les conclusions, tanmateix, és molt possible que treballés per ambdós bàndols. Aquest seria un mòbil d’assassinat per a franquistes o antifeixistes.

Per últim, vull oferir-li vore’ns ja que he trobat un diari del meu avi que podria aclarir la història de la seua mare.

Espere la seua resposta,

Carles Ruiz

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada