Barcelona, 10 de gener del 2013
Benvolguda
senyora,
He conegut el seu llibre com un treball de classe, i quina ha estat la meua
sorpresa quan llegint la seua història he trobat familiar el malnom de la “Guapa”.
Efectivament, com vosté suposava, sóc prou jove, per tant, no vaig viure la
postguerra espanyola. Tanmateix, he escoltat moltes històries i anècdotes
d’aquella època en veu del meu avi, que en pau descanse.
En les vesprades dels diumenges es van fer fixes les narracions de l’avi. Ell
contava interpretant amb gestos i reproduint les diferents veus dels
personatges. Els seus néts escoltàvem i observàvem atents i bocabadats.
En més d’una d’aquelles vesprades màgiques va aparèixer la “Guapa”; una
dona preciosa amb qui va tenir ocasió de parlar ben sovint. Jo era un nen de
vora sis anys, així que només tinc vagues records. El meu avi no volia revelar
tots els secrets de Cecília, però sí va parlar d’una doble vida d’espia, açò em
fascinà.
No vull treure jo les conclusions, tanmateix, és molt possible que treballés
per ambdós bàndols. Aquest seria un mòbil d’assassinat per a franquistes o antifeixistes.
Per últim, vull oferir-li vore’ns ja que he trobat un diari del meu avi que
podria aclarir la història de la seua mare.
Espere la seua
resposta,
Carles Ruiz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.