13 de febr. 2013

Ivan Vercher Sales, 2n Batx


Senyora escriptora del llibre,
Sóc un pintor que va poder veure sa mare dos dies abans de morir, ja que viatjava amb ella en el mateix tren. Ella estava situada uns seients més endavant, però m’hi vaig fixar pel seu atractiu, ja que jo era un adolescent (no aplegaria al divuit) que buscava un treball que el satisfés, ja que provinc d’una família molt rica, una família noble, amb una extensa propietat agrària i que avui en dia té una gran empresa de transports de mercaderies.
Bé, a part del seu atractiu, em vaig fixar en ella perquè tenia una cara molt trista i sostenia una maleta amb unes inicials. Després del viatge amb tren crec recordar que ambdós hi abaixàrem i anàrem al mateix restaurant per menjar (per pura casualitat). Allí vaig veure com se li acostà un home, després que sa mare portàs mitja hora menjant sola. Aquest estrany per a mi, no ho era per a sa mare, ja que el saludà efusivament amb un bes als llavis. Després que acabaren de menjar, pagaren i se n’anaren agafats de la mà pel carrer. Al cap d’un dia quan jo estava intentant pintar un carrer d’aquell indret, els vaig veure una altra vegada que passejaven agafats de la mà i fent-se petons al coll. Finalment es van decidir a prendre’s un cafè al costat d’on jo estava situat, ja que sa mare s’acosta a mi per veure què estava dibuixant. Em digué que li agradava molt l’art i sobretot els quadres. Al cap de mitja hora ambdós s’acomiadaren de mi cordialment després de convidar-me a un cafè i a un entrepà, perquè segons ells deien tenia aspecte de patir fam. I això senyora és tot el que puc recordar de sa mare, perquè ja a la meua edat els records s’acumulen i poden confondre’s amb altres o inclús barrejar-se. Però ara que parle de records sí que em ve a la ment que aquells dies molta gent parlava d’un “assassinat” a una dona que, per com la descrivien, era molt pareguda a sa mare. Segons deien, el conductor no donà cap indici d’aminorar la marxa, sinó que accelerà i, a més, sa mare estava enmig del carrer recollint una nota que li havia caigut juntament amb un sobre i una flor. Crec que deien que era una rosa.
Espere que aquesta informació li haja sigut de gran ajuda en la seua recerca i desitge que resolga tots els interrogants que encara li queden. Quan ho faça, no dubte a enviar-me alguna notícia del cas a aquesta adreça jaumeroure@gmail.com
Atentament Jaume Roure

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada