Senyora escriptora del llibre,
Sóc un pintor que va poder veure
sa mare dos dies abans de morir, ja que viatjava amb ella en el mateix tren. Ella
estava situada uns seients més endavant, però m’hi vaig fixar pel seu atractiu,
ja que jo era un adolescent (no aplegaria al divuit) que buscava un treball que
el satisfés, ja que provinc d’una família molt rica, una família noble, amb una
extensa propietat agrària i que avui en dia té una gran empresa de transports
de mercaderies.
Bé, a part del seu atractiu, em vaig
fixar en ella perquè tenia una cara molt trista i sostenia una maleta amb unes inicials.
Després del viatge amb tren crec recordar que ambdós hi abaixàrem i anàrem al
mateix restaurant per menjar (per pura casualitat). Allí vaig veure com se li
acostà un home, després que sa mare portàs mitja hora menjant sola. Aquest
estrany per a mi, no ho era per a sa mare, ja que el saludà efusivament amb un
bes als llavis. Després que acabaren de menjar, pagaren i se n’anaren agafats
de la mà pel carrer. Al cap d’un dia quan jo estava intentant pintar un carrer
d’aquell indret, els vaig veure una altra vegada que passejaven agafats de la
mà i fent-se petons al coll. Finalment es van decidir a prendre’s un cafè al
costat d’on jo estava situat, ja que sa mare s’acosta a mi per veure què estava
dibuixant. Em digué que li agradava molt l’art i sobretot els quadres. Al cap
de mitja hora ambdós s’acomiadaren de mi cordialment després de convidar-me a
un cafè i a un entrepà, perquè segons ells deien tenia aspecte de patir fam. I
això senyora és tot el que puc recordar de sa mare, perquè ja a la meua edat
els records s’acumulen i poden confondre’s amb altres o inclús barrejar-se. Però
ara que parle de records sí que em ve a la ment que aquells dies molta gent
parlava d’un “assassinat” a una dona que, per com la descrivien, era molt
pareguda a sa mare. Segons deien, el conductor no donà cap indici d’aminorar la
marxa, sinó que accelerà i, a més, sa mare estava enmig del carrer recollint
una nota que li havia caigut juntament amb un sobre i una flor. Crec que deien
que era una rosa.
Espere que aquesta informació li
haja sigut de gran ajuda en la seua recerca i desitge que resolga tots els
interrogants que encara li queden. Quan ho faça, no dubte a enviar-me alguna
notícia del cas a aquesta adreça jaumeroure@gmail.com
Atentament Jaume Roure
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.