Lorena Sanchis Grau, 2n Batx

Senyor editor, aquesta carta va dirigida a la filla de la senyora Cecília Balaguer. Li pregue que li la faça arribar.

Distingida escriptora:

M’he acabat de llegir el seu llibre i m’he recordat de la història que la meva àvia contava quan jo era petita.

Crec que la puc ajudar, ja que aquesta història parla sobre aquella dona d’una gran bellesa i vestida amb un vestit blau i una maleta de pell a l’estació de Portbou.

Segons contava la meva àvia Ricardeta, ella i una amiga anomenada Cecília, eren espies antifeixistes. Un bon dia, uns homes tapats amb carassetes les assaltaren mentre passejaven per vora riu. Eren agents secrets de la dictadura. Els digueren que si no els passaven tota la informació que ells necessitaven sobre els moviments de la resistència antifeixista, les matarien a elles i a tota la seva família.

A la Cecília li destinaren la vigilància d’Albert Camús i els seus escrits des de ben a prop, perque solia anar a França moltes vegades. Així fou com ella s’enamorà profundament d’ell i és per això que nasqué vosté. Camús tenia dona i fills, per la qual cosa la seva relació es mantenia en secret. Cecília abans d’aquest afer ja tenia la seva vida amb el seu marit i, com que ella la volia molt a vosté, per això li va fer creure que era la seua filla legítima, amb la seguretat que ell la cuidaria molt bé si a ella li ocorregués alguna cosa.

Els mesos passaven i, quan vosté ja tenia deu anys, Cecilia, el dia 30 del 1959 abans de anar-se’n cap a França a veure el seu pare i a Camús, un membre de la dictadura li trucà i li digué que la missió ja havia acabat per a ella i que el senyor Camús moriria en un “accident”. Ella sabia que no seria un accident i amb un sentiment de culpabilitat intentà denunciar aquest fet escrivint cartes a tots els membres del seu partit, però aquestes cartes mai no arribaren als destinataris ja que aquest fet arribà als oïts d’aquells aliats del dictador i sense pensar-ho la manaren matar fent que semblés un suïcidi.

La meva àvia deia que no contava aquesta història a qualsevol ja que també ella estava en perill. Però ara ella ja és morta, pense que li haguera agradat contar-li aquesta història abans però les circumstancies no li ho van permetre.

Espere que el que li he explicat li servesca d’ajuda. Per a mi ha estat un plaer ajudar-la en la recerca del seu passat.

Un petó.

Atentament: Lorena Sanchis Grau