15 de febr. 2013

La Purísima-Torrent


Senyoreta Riera,
sóc  en Jaume Camús, fill de n’Albert i na Cecília, és a dir, el seu germà major. Ha de saber que vaig ser jo qui li va lliurar la famosa carpeta blava aquell 23 d’abril entre tanta multitud de fans seus; es preguntarà “ i per què ho vaig fer així i no li contí la veritat directament? ”. Doncs jo no sabia si vosté voldria saber tot el passat dels nostres pares i si estaria disposada a conéixer-ho tot, ( diguem que li ho vaig deixar caure). Vaig estar observant-la i m’adoní que la seua ànima estava inquieta i neguitosa per descobrir  la veritat. Vosté i jo som germans i el seu pare és Albert, a mí em deixaren amb ell i  vosté es va quedar amb la mare Cecília. Abans de morir el pare m’ho confessà tot; a causa de les condicions del treball dels pares era molt complicat que estigueren junts i per tant cuidar dels dos junts. Pensava que ja no voldria saber res del passat, però en veure que sí, li ho confessarè : la nostra mare no morí en un accident de cotxe, va ser assassinada pel seu “pare” en descobrir que es veia a París amb altre home i en pensar que vosté no era la seua filla; es tornà boig. No ha de fiar-se del que lt diu la gent, si vol destapar-ho tot, truque’m a aquest telèfon 67532009 i pregunte per en Jaume Taronger, m’amague baix aquest nom perquè  ningú sàpia que sóc fill d’Albert. Només tinc un dubte: estaria disposada a inculpar son “pare”? De vegades, els records prefereixen quedar-se en el passat, no creu?.
                                                                                                                   Amparo Puchades (1º A Batx).- La Purísima-Torrent 



Hola Carme,
sóc Lluís i, a partir d'ara deixaré de ser aquell desconegut que un dia de Sant Jordi et lliurà una carpeta blava. Sóc germà del teu pare, aquell home que et duia com una reina , que et considerava una doneta ...però crec que ja és hora de descobrir-te la veritat. Un menjar familiar, una habitació per a la migdiada, una còmoda i en un calaix , una carpeta amb cartes plenes perfumades amb Chanel : vaig deduir que serien de ta mare . La meua ímproba curiositat em llançà a guardar-me-les. En elles quedava clar que tenia un amant  .I per què el meu germà no m’ho havia contat? Ell em reconegué la falsa paternitat teua ja que sempre havia sigut estèril però remoure-li eixe adulteri li va omplir de dolor i també d’odi.Camus, el teu vertader pare, tenia els dies comptats. Li vaig seguir amb el cotxe, provocant l’accident que li va costar la vida . Després, una trucada a la teva mare, la va desolar i embogir. Enamorada i incrèdula, anà corrents al punt de l’accident però la malaurada sort volgué que un camió no la veiera al pas de vianants. Ja no pogué anar-hi amb el teu avi..  Ara ja saps la veritat, la teua ànima està completa, els teus records també, perdona'm.

                                                                      Ianire Casares (1º A Batx).- La Purísima -Torrent



Benvolguda escriptora, sóc Jean Camus, després conegut com Lluís Gabalda.
En morir la meua mare vaig trobar a l’estudi la carpeta que li vaig lliurar junt amb aquesta carta:
“Fill, ton pare, just abans d’acomiadar-se en l'estació  de Portbou, va donar-me una carta; deia que ens volia però el seu cor pertanyia a una altra. No sé com imaginí que “ella” estaria a la casa de Lourmarín i sí, allí  trobí Cecilia Balaguer, l'amant, l’altra, “ella”. La seua fugida amb el teu pare era imminent, amb les maletes a la porta. Camus, ja era de camí a París i es reunirien allí. Vaig sentir-me impotent, el curs dels esdeveniments ja estava marcat. L'endemà , la policia em trucà, el pare havia mort. Culpava Cecilia, i quan la vaig trobar, les meues paraules eren de rancor, odi … ella no m’escoltà i ràpidament creuà el carrer: una camioneta la va envestir.
Mai no vaig creure que la mort del teu pare fóra un accident; i les indagacions em donaren la raó: un home casat amb una tal Roser sabia de la infidelitat. Contractà un amic seu,Juan Pérez, per a manipular els frens i botar abans del colp.
Eixe home estava casat amb Cecília i la por davant dels fets en va fer mudar-nos a Suïssa i canviàrem de nom.
El teu pare tingué una filla amb Ceciíia, busca-la i parla-li d'ell, era meravellós.”
 No entenc com el volia després d'abandonar-nos, però tenies dret a saber-ho.
Ara coneixes l'altra meitat de la teua ànima.
                                                                              Jennifer Ortí (1º A Batx).- La Purísima-Torrent



El meu nom és Javier, Javier Monzó, veí de Portbou, i d’ofici, botiguer, treball que em permet tindre una vida humil. Però la meua identitat no té gens d’importància però sí la del meu pare, Andreu: home feliçment casat, amb quatre fills que eren l’epicentre de la seua vida. O , almenys, això pensàvem.
Revisor de RENFE a Portbou allà pels anys 50,  republicà convençut, però, com la majoria de persones en aquella època, només de portes cap a dins. Irònicament, va morir a l’any 1974, un any abans de la mort de Franco.
Només deu anys després, quan la meua mare va morir, decidírem vendre la casa i en regirar tots els records, trobàrem unes cartes dins d’un àlbum de fotos.Cartes amb adreça falsa que contenien documents : decomptes,  corrupcions i draps bruts del franquisme. Totes elles signades amb “C.B.”. Entre elles, només una es distingia, de color magenta que deia:
Maria , si trobes aquesta carta, imagine que serà perquè el Senyor se m’ha emportat abans que a tu, gràcies al cel. Tal vegada et dec milers d’explicacions, i no sé per on començar. He treballat durant anys com a espia, t’ho confesse. No vull que penses que mai t’he estimat, res més lluny de la realitat. M’has donat quatre fills meravellosos, i molts anys de felicitat al teu costat. Però va haver-hi una altra dona. I una filla. Carme, crec que li va anomenar, però mai m’he atrevit a conéixer-la , per no fer-vos més mal. La maduresa et fa penedir-te de moltes coses i aquesta és una d’elles. Si m’estimes, busca-la i fes-li saber qui es, que per les seues venes corre la meua sang, i no la d’eixe fascista del dim…”

La carta trencada per la meitat potser per la ràbia o impotència de la mare, no sé, espere que responga a la incertidumbre del teu origen, o tal vegada siga tot una desafortunada coincidència, qui sap. Només el temps ho dirà.
                                                                                        Luis Leal (1ºA Batx).- La Purísima-Torrent 


 Jo provenia d´un poble molt menut envoltat de les altes muntanyes del Pirineus. un poble oblidat per a tothom i sense cap oportunitat de prosperitat per a un jove vespa i inquiet .
La meua infantesa ,l´havia passada molt de pressa treballant els camps  i sempre amb l´olor de la terra humida a les mans. Calia, per tant, aprofitar, l´ocasió que m´oferí  un  dia d´estiu  aquell estrany foraster que buscava un sostre per passar la nit després d’un llarg viatge.Li vaig oferir la meva casa i va ser en  aquella nit de tertúlia quan vaig obrir els ulls a un món totalment desconegut .
  Em traslladí a la ciutat d´Avinyó. I així entrí a formar part d´un  partit d´esquerres francés i sempre amb contacte amb els maquis espanyols de la frontera. Aquell fatídic dia ,  acompanyava  Juan Pérez en el seu camió. Va ser un accident, un grapat de maleïdes circumstàncies que feren que aquella dona Cecília Balaguer, apareguera sota les rodes del camió.
Molt nerviós i sense aturar-se, Juan Pérez escapà de l´escenari dels fets . Baixí del camió i corrents , li busquí el pols i el seu batec del cor .Encara respirava i en un últim alé de vida em digué:
-Dóna aquesta carpeta a la meua filla.
I en eixos moments, sense poder preguntar-li  qui era la seua filla, va morir als meus braços. Esglaiat davant dels fets, jo també vaig fugir de l´escena de l´accident.
Hui, dia 23 d´Abril, vull concloure amb un assumpte que vaig començar anys enrrere quan acceptí l´ultima voluntad de Cecília Balaguer.
Atentament, Lluís Gràcia Martí.
                                                               Maria Miquel Puig (1º Batx) .- La Purísima -Torrent











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada