15 de febr. 2013

Mireia Ibàñez Armengol, 1r Batx A


-->
París, 14 d´abril de 2007.
Estimada Carme, imagine que t´hauras quedat bocabadada en veure una carta des de París.
Sóc la teua mare, Cecília. Sí, et semblarà estrany però sóc jo. No vaig morir ni em vaig llevar la vida com et digueren. És una història molt llarga, quan ens vegem, que espere que siga prompte, t´ho contaré tot detingudament, i quan dic tot em referesc també a totes les incògnites que tens quant a la meua vida i la teua.
Filla, perodona’m per haver desaparegut d’imprevist de la teua vida. Sé que has viscut molts moments durs en què no hi he estat per ajudar-te i sé que m´hauràs trobat a faltar.
Quan em feren aplegar la teua novel·la i la vaig llegir, aconseguí adonar-me que m´havia comportat com una egoista, per pensar sols en mi.
També he pensat sempre en tu, però com et digueren que jo era morta, no volia remoure tot el passat per no fer-te mal. Pensava que quasi no te’n recordaries de mi, ja que eres molt petita quan t´ho digueren.
En el moment que vaig llegir la teua novel·la, vaig saber que t´havia fallat totalment com a mare.
En aquells temps vivia amb una gran frustració per no poder-me mostrar com jo era en realitat, ni expressar lliurement el meu pensament i les meues idees en la societat d´aquella època.
Tinc moltes coses que contar-te, per a què et faces una idea, tens un germà que es diu Gérard, fruit de l´amor entre jo i l´home que era el meu amant quan tu nasqueres i que ara és el meu marit. D´aquest home,  també t’he de parlar molt i explicar-te moltes coses, perquè supose que llegint les meues cartes hauràs tret algunes conclusions.
M´agradaria anar a visitar-te, o que tu vingueres a passar uns dies a París. Ací també tens la teua família i ta casa.
T´escric el meu número de telèfon i la meua adreça, perquè pugues posar-te en contacte amb mi, que és el que més desitge.
Número de telèfon: 629038889.       Adreça: Avda. Marceau nº 149.
T´espera amb moltes ganes la teua mare, Cecília, i família.
Petons i un abraçada molt gran.
            Cecília Balaguer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada