Estimada
autora:
No
sabia com començar aquesta carta, puix en realitat no sóc ningú per endinsar-me
en la seua vida però vosté m' ho demana . Em diuen Catherine,em coneix? Sóc la filla del seu
vertader i difunt pare ,Albert Camus,. Sí, "el seu pare" i sí, aleshores, l'amant de la seua
mare.
Sabia
que signava a Catalònia i li preguí al
meu oncle Lluís que li
lliurara una carpeta i que només li diguera" Li he portat això perquè sé
que li interessarà". Sé, en
llegir el seu llibre , com no, que
aquest fet, l'ha portat a qüestionar-se la seua identitat i el seu origen. I no
li culpe, tot el contrari. Crec que té tot el dret a deixar tancada l'escletxa
del passat i recuperar el present.
Albert,
com li deia la meva mare, deixà un testament on deixava hereders
universals als seus tres fills “El
nascuts del matrimoni amb Francine i la nascuda en la relació amb Cecilia
Balaguer” Vosté, sí, vosté. Fins ara, no havíem pogut esbrinar la seua
identitat, però circumstàncies de la vida, el seu llibre Te deix, amor, la
mar com a penyora, em va obrir una nova perspectiva lectora i des
d'aleshores sóc lectora incondicional de la seua narrativa, fet que m'ha portat
a ajudar-li a completar la seua ànima : a saber qui és, d'on ve i que és allò
que vol.
Sofia Puig (1º Batx- La Purísima-Torrent)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.