12 de febr. 2013




M’ha demanat ajut, sabent que no m’hi podia negar a col·laborar  per acabar la història de Cecília Balaguer. Acabe de llegir el seu llibre i he de confessar-li que m’ha impressionat. Estic, ara mateix, a casa front la xemeneia mentre observe com cau la neu a l’exterior. És un dia fred, però hi estic bé i sobretot pense en vostè, com tants anys he fet, mentre l’observe en les fotografies que tinc col·locades a la prestatgeria situada a la part central del saló.
Sabia de la seua deixadesa per l’escriptura, de la manca d’ il·lusions i el pla  se m’ocorregué quan vostè em confessà que estava en una època de la vida que recordava més el passat que el futur. El grafòleg va imitar la lletra de sa mare i li va entregar la carpeta.
Per què em vaig inventar les cartes? Deu preguntar-se. Si posa interès per buscar-me, li diré perquè com la meitat de la meua ànima és vostè, la volia plena d’imaginació.

Aquesta és la carta que he trobat a la meua bústia i he de confessar que no sé de qui es tracta. Potser vostè, que em llig, em podrà ajudar a trobar-lo.

Mar Mascarell Polache. 1r de Bat A. IES Enric Valor (Picanya)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada