Benvolguda escriptora,

Sóc seguidora seua des de fa anys... i m’he sentit obligada a ajudar-la a trobar la veritat sobre vostè.

La seua mare em coneixia o, almenys, devia conéixer la meua veu: sóc l’última secretària  que  tingué el senyor Albert Camus. Solament sis mesos treballant per a ell, però suficients per a assabentar-me de coses que, a dia d’avui, tinc a bé comunicar-li.

El senyor Albert em donava les següents instruccions relatives a la seua mare: quan telefone Cecília, díga-li que no estic.

En aquells temps mantenia una relació amb una jove danesa que el portava boig, ella era tan jove i crega’m més bella que la seua mare, la Guapa, de debó.

Fins i tot pense que la seua esposa coneixia aquesta relació “d’adolescents” però no era capaç d’interferir en la vida “privada” del seu marit, ja se sap com són les esposes clàssiques...

Senyora, vosté és una ploma virtuosa, digna hereva del talent del seu pare, aquest fet, pense, suposa una inqüestionable afinitat, però no per això, ell mereixia que vosté li dedique el seu temps, la seua cerca, les seues cavil·lacions...

Li ho dic en altres paraules, Camus era un “homenot”, com diria el mestre Pla, però sense intel·ligència emocional, un penell que girava segons les dones que es presentaven en la seu intensa vida. Jo també el vaig amar.

Teresa

Maria Martínez Martín. 4t d’ESO A. IES Enric Valor (Picanya)