Et diré una cosa C.,
No m’ha fet falta calfar-me molt el cap per a dir-te qui és el teu pare. Senzillament, el teu pare no és altre que aquella persona que li agradava vestir-se amb l’uniforme de falangista, aquella persona que et va tindre entre les seues mans quan eres una xiqueta petita, aquella que va fer tot el possible perquè sigueres feliç durant la teua vida.
I què passaria si la seua sang no correguera per les
teues venes? Prendries per pare a aquell possible escriptor que mai et va donar
res en la teua vida i oblidaries tots els moments viscuts de la teua infància?
Mai vas dubtar d’ell, i mai hauries d’haver-ho fet.
Ara és el moment de donar-li les gràcies a aquell
Lluís G que et va inspirar per a escriure altra novel·la i oblidar-ho tot. El
teu pare sempre serà aquell que ha viscut per a tu.
Respecte a la teua mare, per a mi el suïcidi és
evident. Qui pot viure amb tanta pressió? Un pare moribund, un marit
falangista, treballar per a dos partits diferents com a infiltrada, quina vida
és eixa? No tenia cap persona en qui confiar, ja que no confiava ni en ella
mateixa.
Espere haver-te sigut d’ajuda, gaudeix dels teus
records, dels reals, no dels imaginats.
Signat:
D.
Daniel Ferrando Coll
1r Batxillerat, IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.