Una nit, quan estava al sofà bevent una copa de vi, veient un programa de televisió, va sonar el telèfon.

- Qui és? –vaig preguntar.

- Bona nit, sóc el doctor Antoni Pujol. Senyora, m’agradaria parlar amb vostè, tinc una cosa molt important que contar-li.

- Sobre què? De què em coneix vostè?

- Sobre la veritat. Quedem demà a les cinc al Cafè dels Quatre Cantons, al carrer homònim – va dir, i seguidament penjà.

Jo estava confusa, no sabia si assistir, però havia estat massa temps esperant respostes com per a renunciar-hi ara.

Al dia següent vaig mirar-me a l’espill abans d’eixir. No em va agradar la imatge que vaig veure. Havia canviat molt en molt poc de temps. Tenia ulleres de no haver dormit en tota la nit. No estava contenta, tota aquella història em superava.

Vaig estar esperant deu minuts, després quinze, però ningú va aparèixer. Quan estava a punt d’anar-me’n, però, va vindre un home calb, amb ulleres, que mirava cap a tots els costats, esperant trobar alguna cosa o algú.

Vaig quedar-me glaçada quan vaig veure que portava a la mà una  partida de naixement amb el meu nom.

Anava cercant respostes quan elles em cercaven a mi.

Martí Avinent Vivó. 4t d’ESO A. IES Enric Valor (Picanya)