Benvolguda C.,
Després de llegar
el teu escrit, em vaig quedar sorpresa de veure tot el que feies per intentar trobar
al teu pare, i per conèixer el vertader final de ta mare...
M’inquietà molt la
teua història, em llevà la son unes quantes nits, així que vaig decidir que
t’ajudaria a escorcollar el passat dels teus progenitors, encara que no ho aconseguiria,
vaig fer el que estava a les meues mans per intentar tirar-te una maneta.
Inicií una recerca
exhaustiva molt emocionada, pensant que anava a descobrir moltes coses, així
que vaig continuar els passos que tu vas començar. Vaig trobar unes quantes
errades en la teua recerca, així que torní als inicis de la història, repassant
cada dada i cada pista que vas obtindre, per poder trobar l’errada que vas
cometre, però així i tot, no vaig ser capaç de descobrir res de nou. Em vaig
passar hores, dies, setmanes, mesos repassant-ho tot, de dalt a baix. Em
passava tot el dia pensant solament en això, ja que volia ajudar-te com fora
perquè pogueres descansar i pogueres desfer-te d’aquesta càrrega tan pesada que
has portat amb tu tant de temps.
Ho sent de veritat,
però cada pas avant, eren tres enrere. Per aquest motiu, a la fi vaig desistir.
Si alguna vegada trobes alguna nova pista o un nou indici fes-m’ho saber de seguida.
Jo faré el mateix.
Una forta abraçada,
Júlia Marzal
1r Batxillerat, IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.