Estimada senyora Balaguer:

Li envie aquesta carta perquè crec haver vist a la seua mare, Cecília, fa molts anys, al principi de 1970, a França, deu anys després de la seua suposada mort.

 Em vaig quedar sorprès quan vaig llegir el seu text i vaig recordar aquella dona tan bella, exactament com la dona de la seua descripció, cosa que fa suposar que la seua mare no va morir, sinó que d’alguna manera va sobreviure o va fingir la seua mort. Jo pense que va fingir-la, ja que si no va tornar amb vosaltres va ser perquè volia anar-se’n per fugir per sempre amb el seu amant, Albert Camus, i començar una nova vida.

Estic quasi segur que va ser la seua mare qui estava al restaurant dinant amb un home que estava donant-me l’esquena però encaixa amb la descripció d'Albert Camus.

Espere que li haja servit per a aclarir si la seua mare va morir o no. Com ja he dit, pot ser que no siga Cecília, però crec recordar que al respatller de la seua cadira hi havia un abric blau com el que vosté diu que sa mare portava.

                        Atentament,

                                               un ciutadà anònim.

PD: No li deixe el meu telèfon ja que no puc donar-li més informació, tot el que sé és el que li he escrit.

                              

                                        Fernando Such, 2n Batxillerat, IES Beatriu Civera

 

         

              Estimada C, sóc Gregori Camus.

            Treballe en una biblioteca, i un dia un home em va dir que hauria de llegir el teu llibre i indagar sobre la vida de mon pare, Albert Camus. En eixe primer moment, vaig pensar que era una broma d'un antic amic de mon pare, sempre han dit que ens pareixem molt. Però, quan va morir mon pare fent neteja en el traster de la seua casa vaig trobar aquesta carta. Crec que pot interessar-te, i crec que jo també he d'indagar sobre la meua família, així que per favor, posa't en contacte amb mi. Espere que t'haja servit d'ajuda la meua informació. fins un altra.Espere la teua resposta, una salutació

            Amor meu

            El pròxim 3 de desembre agafaré el tren que em portarà amb tu. Per fi podrem ser feliços. Li he fet creure a la meua família que he mort, que em vaig suïcidar tirant-me a un cotxe. Només tu i jo sabem la veritat. En una setmana estarem a Canadà, junts, sense ningú que ens moleste. Sense el meu espòs, ni la nostra filla. Considere que és millor que ella es quede amb qui creu que és son pare, i d´ací a molts anys poder explicar-li quines són les causes que m´han portat a anar-me´n lluny. Només puc dir una cosa més abans d´acomiadar-me; promet-me que anirem tots els estius a visitar mon pare. Li estic eternament agraïda per haver-me salvat de ser afusellada. I he de demostrar-li-ho.

            Et vull molt Albert, només espere que passe el temps per a poder estar al teu costat.

            Fins prompte.

La teua Cecília.

                                   Julia Carmona, 2n Batxillerat, IES Beatriu Civera