14 de febr. 2013


                Entre les caixes dels records de ma mare vaig trobar un marc una mica desgastat pel temps. Però la fotografia intacta com el meu record d'aquell viatge, va ser presa quan vaig visitar el meu iaio. Vaig decidir que havia de canviar el marc i posar-la sobre el meu escriptori. Quan vaig obrir el marc, un paper amb aspecte antic va caure sobre els meus peus.
                La meua volguda xicoteta, t'escric en esta vesprada freda de tardor, contemplant la immensitat del cel, veient com el vent murmura als arbres i es desvisten quedant abrigats als seus peus. T'escric ací assentada mentre veig passar la vida. Però per a mi s'ha detingut. La meua xicoteta, quan lliges estes paraules de ta mare vull que recordes tant que et vull, no hi ha mare més orgullosa en este món que la teua volguda mare. Encara no has aconseguit molt en esta vida, però sé que ho faràs, m'ho dius cada vegada que et mire als ulls, la teua mirada em revela els teus somnis, que acabaràs per complir. Tan sols et demanaré que no m'odies per deixar-te tan prompte, sé que no estaré molt més temps ací, ho pressent. Per això he d'allunyar-me. Si et passara quasevol cosa se'm partiria l'ànima. Però no sentes que t'he abandonat, sempre que em recordes estaré junt amb tu.
                               Et vol, la teua mare.
                PD: Recorda'm.

                                               María Olmo, 2n Batxillerat, IES Beatriu Civera
 


Estimada filla:

Si reps aquesta carta és perquè he mort i no volia portar-me a la meua tomba tots els secrets sobre la teua mare, Cecília. Christel, aquest és el seu nom actual a Alemanya, i et preguntaràs per què a Alemanya: ta mare no era un agent dels republicans com es podia pensar sinó que treballava per al bàndol Nazi alemany amb mi. No t'ho podíem contar perquè anirien a matar-te a tu. Aquell fatídic dia de la mort de la teua mare per a tu, ta mare no va morir en el suposat accident ni tampoc per suïcidi, sinó que es tractava d'un muntatge, una forma de poder canviar la seua vida per complet. Havia rebut una ordre del nostre superior per a formar part d'un projecte nazi contra els jueus i eixe dia la recollien a Portbou per anar cap a Bremen. Amb diners van aconseguir que la policia francesa fera com que hi havia hagut un atropellament mortal, en el qual ta mare havia mort, i que ho publicaren als diaris locals. El nom del sanatori a on està des que es jubilà és Pechersky Schule, als afores de Bremen. Amb sort la hi trobaràs amb vida.

Adéu filla volguda.

                                              Alejandro Marín, 2n Batxillerat, IES Beatriu Civera

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada