Hola Joan,
com van eixos
quinze anys empresonat? Sols per l'olor que desprén aquesta carta sabràs qui
sóc, veritat? Et conserves molt bé. Et vaig enganyar fa escassos quinze anys
com ho vaig fer fa quasi un mil·lenni.
Has estat
vivint quasi mil anys i no has après res, has pogut fer tantes coses, i has
volgut ser immortal per a res, perquè a la teua amiga Greta la gent la
recordarà, però de tu ningú sabrà res. No et va resultar familiar la silueta
del seguritat a qui vares pagar per poder entrar al museu amb la intenció de
recuperar l'espasa?
A mes
d'enganyar-te, em vaig portar uns quants bitllets. Veig que ho estàs passant
mal a la presó, sense amics, sense viatjar, sense conéixer mon, sense dones a qui
estimar. Encara que si t’adones així ha sigut la teua vida. Deus estar
acostumat.
Com sé que
eres bona persona, quan acabes de llegir aquesta carta, podràs ser mortal,
podràs envellir i sentiràs dolor. Però quan et mores, ens tornarem a veure a l’infern.
Encara hi
creus, no?
El Diable
ALBERT
CABANES, IES LAURONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.