14 de març 2014

Albert Cabanes, IES LAURONA

 Hola Joan,

com van eixos quinze anys empresonat? Sols per l'olor que desprén aquesta carta sabràs qui sóc, veritat? Et conserves molt bé. Et vaig enganyar fa escassos quinze anys com ho vaig fer fa quasi un mil·lenni.

Has estat vivint quasi mil anys i no has après res, has pogut fer tantes coses, i has volgut ser immortal per a res, perquè a la teua amiga Greta la gent la recordarà, però de tu ningú sabrà res. No et va resultar familiar la silueta del seguritat a qui vares pagar per poder entrar al museu amb la intenció de recuperar l'espasa?

A mes d'enganyar-te, em vaig portar uns quants bitllets. Veig que ho estàs passant mal a la presó, sense amics, sense viatjar, sense conéixer mon, sense dones a qui estimar. Encara que si t’adones així ha sigut la teua vida. Deus estar acostumat.

Com sé que eres bona persona, quan acabes de llegir aquesta carta, podràs ser mortal, podràs envellir i sentiràs dolor. Però quan et mores, ens tornarem a veure a l’infern.

Encara hi creus, no?

                                                                             El Diable


ALBERT CABANES, IES LAURONA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada