15 de març 2014

Pau Fayos Montagud 2n Batx. A IES Jaume II el Just

--> Benvolgut Joan Ferrer:

En revisar les cartes que volen enviar presoners com vostè, m’he trobat amb la seua. Disculpe que no n’evitàs la lectura, però m’he impressionat en saber com ha arribat fins ací.

No sé si vosté acceptarà el que li proposaré. Màgic no sóc, i no li puc donar el do de la mort. El que puc fer, és facilitar-li un estil de vida diferent: busquem junts la felicitat en la coherència dels nostres actes, si volem sentir-nos un poc més útils. Així transcendirà la seua immortalitat. No pot fer res per la seua vida o la seua mort però, i per les dels altres? Els anys viscuts li hauran donat experiència i sabrà que la riquesa i la fortuna al món estan mal distribuïdes.

Sóc oficial d’aquesta presó, i puc oferir-li la llibertat. Però aquesta s’haurà de fonamentar en l’altruisme i en la generositat. És l’única llibertat que existeix. Jo renunciaré a manar en aquesta presó. Anirem a les zones més desfavorides i, amb la seua capacitat de generar diners, podrem ajudar els necessitats.

Pense-ho. Ajudar el proïsme podria ser l’única manera de sentir-se alliberat. Renunciem als nostres estils de vida. Emprenguem una nova aventura!

Atentament

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada