4 de març 2014

Algunes cartes per al concurs que han eixit de la bústia de l'IES Dr. Faustí Barberà d'Alaquàs.

Reina d’Anglaterra 
Començament del segle XXI 
John Smith (Joan Ferrer)
Presó de *****, Anglaterra

Per alguna raó, un dels meus secretaris ha cregut que la seua carta podria interessar-me... Doncs bé, ha encertat. Contestant a la seua demanda, he de dir que no, no vaig a alliberar-lo de la presó i la raó és molt senzilla: pot ser que no ho sàpiga, però és vostè el meu enemic. Fa un miler d’anys el diable li va oferir tres desitjos, i vostè va desitjar malament, va malgastar el seu últim desig i amb això va donar-li l’excusa perfecta per atrapar-lo ací per sempre. Es creu molt especial, no? Un ésser immortal, únic entre la resta? Doncs s’equivoca, n’hi ha d’altres. Molts a més. Vostè és una peça del tauler d’escacs amb qui jugaran, d’ací a uns milions d’anys, Déu i el diable, la partida final. Vostè no és més que un peó en primera línia de batalla. Feble, prescindible. Potser ara, allà on és, comprendrà que ha estat jugant a escacs amb el diable fins el dia que va perdre l’últim desig. Va perdre la batalla, però la guerra que l’espera és molt més gran i perillosa.

Vaja amb cura,

 La Reina Blanca.
 (Camila Savarelli. 2n Batxillerat A)

---------
Av. dels Miracles, Cel 
Principis del segle XXI 
Joan Ferrer
Presó de *****, Londres, Anglaterra

Fer pactes amb el diable no és una bona idea. Però quan ja els has fet no sol haver-hi volta enrere. Entenc la seua situació, senyor Ferrer, vostè no sabia allò que estava fent quan va tractar amb ell. Ha de reconèixer que tres desitjos per una espasa és un tracte molt bo, i hauria d’haver-ne reservat un dels tres per a aquesta situació. Vostè ha gaudit de viure més temps que la resta dels humans i de tindre totes les possessions que ha volgut durant aquest temps. S'ha adonat que ni la immortalitat ni les possessions materials donen en últim instant la felicitat i la pau que haguera tingut en una vida senzilla i mortal. Malgrat el seu error, crec que és un bon home i es mereix una segona oportunitat. Parlaré amb el diable i veurem què pot fer per a revertir la seua situació. Ha viscut massa temps en aquest infern denominat immortalitat. Per això, jo vaig fer tots els homes mortals.
No es pregunte com ha arribat aquesta carta a mi, ja sap, sóc omniscient, omnipotent i omnipresent.

Déu.

(Mª Ángeles Domingo, 2n Batx. A)

----------

Estocolm, 1978 
Mr. Smith
Manette Street 7th
Soho - Londres

Recorde l’última vegada que ens vam vore com si fos ahir de vesprada. Em va fer dos pinzellades dels seus deu segles de vida, del seu amor per Emma que el va dur a no poder imaginar-se l’eternitat amb ella, de com es va penedir d’aquell últim desig que va malgastar al convent portuguès, de com es va forjar l’amistat entre Marx i vostè i també de com es va trobar en El Setè Segell jugant una partida a vida o mort amb la mateixa mort.
Faig memòria, i des que vam fer la pel·lícula tots dos junts, trobe que la seua trajectòria en el món cinematogràfic està sent inmillorable, continue triant els films que representa amb tant bon criteri com ho ha fet amb tots els anteriors i m’agradaria desitjar-li tota la sort que puga necessitar, malgrat que estic segura que no la precisa.
Ara ja sé per què el sentia igual d’immortal que jo. No perquè el diable li va oferir la immortalitat, sinò per totes aquestes pel·lícules tan admirables en les quals ha estat treballant. No es preocupe, perquè igual que em recordaran a mi desprès de la meua mort, també vostè serà recordat.

Greta Garbo

(Empar Martínez martí, 2n Batx. A)

-------------

Estimat Joan,
No em preguntes com, però la teua carta ha arribat a mi. Porte des de l'última vegada que ens vam veure buscant-te per tot el món. Tot va començar poc després que te n'anares per última vegada, quan el mercader va tornar al poble. En el moment en què el cavaller Arnulf es va assabentar que era ell qui tenia l'espasa, no va parar fins a aconseguir-la. Per motius que no et puc contar per ací, l'espasa va acabar en les meues mans. Als pocs dies va vindre el mercader a recuperar-la i, al veure que no estava disposada a lliurar-li-la, em va oferir tres desitjos per ella. El primer, el vaig gastar per a tornar a ser jove; el segon per a ser immortal i el tercer, l'empraré per a traure't d'ací. He estat molts segles buscant-te, i quan ja havia perdut l'esperança per fi t'he trobat. Espere que tingues tantes ganes de veure'm com les que tinc jo de tornar a abraçar-te. Encara recorde aquells dies quan ens juràvem que ens anàvem a estimar tota la vida, i com pots veure, no mentia.
Ens veurem prompte.

 (Alicia Juan Prats 2n BATX B)

-----------

DESEMBRE DE 2009
JOAN FERRER
Tot este temps he estat vigilant un home immortal i infinitament ric, Joan Ferrer, perquè és així com et diuen, no? Sent dir-te que esta carta mai arribarà al seu destí, per la qual cosa passaràs la resta de la teua eternitat ací, en la teua cel·la, i prompte o tard algú s’adonarà que el teu aspecte no canvia. Bé, et propose un tracte. T'ajudaré a eixir d'ací, al cap i a la fi sóc guàrdia de seguretat, tinc els mitjans necessaris per a aconseguir-ho. Quan isquem aconseguirem eixa espasa ígnia i cridarem el diable. Tu demanaràs la teua anhelada mortalitat, i jo em convertiré en un ser ric i immortal, això que tu vols deixar de ser. Si al contrari no acceptes el tracte, t'assegure, Joan, que faré saber immediatament als mitjans de comunicació i als laboratoris, tan temuts per tu, que existixes i com eres. El meu tracte em pareix avantatjòs, tot queda en les teues mans. Tens dos dies per a pensar la teua resposta, després deixaràs una carta amb la teua contestació en el taulell buit que hi ha en la porta de la teua cel·la a l'esquerra.

 Charls Monroe

(Míriam Moncusí, 2n batx. A)

--------------

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.